Pàgines

▼

10 de març 2011

Nanoconte dels cordills tallats


Amb un esforç titànic aconsegueix tallar els cordills, al mateix instant en què cau amb tot el seu pes mort a terra, la titella.
at

8 comentaris:

  1. Artur Álvarez, cantautor, escriptor, poeta i altres menesters creatius.10 de març del 2011, a les 8:08

    Serà qüestió de la destinació, de l'odiosa Llei de Murphy o de la impenetrable llei de Newton?
    Bon dia, Jesús.

    ResponElimina
  2. Alyebard10 de març del 2011, a les 8:53

    És el problema de ser lliures, no hi ha ningú que ens estiri els fils. Hem de decidir nosaltres.

    ResponElimina
  3. El porquet10 de març del 2011, a les 8:58

    Homeeee, m'has recordat l'inigualable senyor Cordills. A ell no li tallaven, de fet, se li embolicaven!

    ResponElimina
  4. Imma Ginovart10 de març del 2011, a les 12:24

    L'alliberament i la fi, tot junt. Ufff!

    ResponElimina
  5. Pere10 de març del 2011, a les 20:04

    Va pensar que així seria lliure i no se'n recordava que ella no tenia ànima, només era un cos inert ...

    Bona tarda Jesús M.

    ResponElimina
  6. Carme Rosanas10 de març del 2011, a les 20:37

    Pobra titella... la llibertat la deixa sense esma!

    ResponElimina
  7. La Meva Perdició10 de març del 2011, a les 21:16

    Orfe de la seva dependència, no pot viure sense les seves cadenes.

    ResponElimina
  8. Francesc Vera10 de març del 2011, a les 21:58

    Un nanoconte genial, la imatge que genera se't clava al cervell i és com allo de les piles, que dura i dura i dura…

    ResponElimina