Pàgines

12 d’octubre 2016

Doctor, em fa mal si...

Un dels sentits més útils per sobreviure dignament  és el de l’humor. L’humor no tan sols ens alegra la vida, sinó que és un mitjà fantàstic per a explicar la realitat. El més simple dels acudits, si ens posem a analitzar-lo, pot amagar tota una filosofia de vida. Vet aquí un exemple.
 .
-Doctor, doctor, si poso la mà dreta darrere de l’espatlla esquerra em fa mal.
-Doncs no ho faci.
 .
Sí, és breu, i de tan ximple fa gràcia, tot i que, segurament, no riuríem gens si un metge ens respongués d’aquesta manera a la consulta.
Els humans som uns animals fantàstics i tossuts, tant per al bé com per al mal. Som capaços de les heroïcitats més grans, i coses que avui ens semblen impossibles, s’han fet realitat gràcies a la nostra tossuderia, i aquesta mena de fascinació que sentim pels reptes.
Ës important tenir missions a la vida, una meta que ens estimuli a avançar. Però hem de ser prudents amb els horitzons que ens marquem, perquè si són inabastables, ens poden fer caure en la frustració. Moltes vegades tenim tendència a donar cops de cap contra la mateixa paret, tot i que l’experiencia, també tossuda, ens digui que és massa dura, que mai la podrem tombar, que intentar-ho de nou només ens causarà dolor. Però ens tempta tornar-ho a provar, i intentem amagar dins l’oblit les nafres del passat; “una vegada més, i prou”, ens enganyem.
De vegades, rendir-se davant l’evidència no esdevé una derrota completa, sinó una passa enrere per buscar una sortida millor, o gaudir de romandre al mateix lloc durant un temps més.

Desafiar el dolor per a intentar-lo vèncer, o fugir-ne a la recerca de la pau? No hi ha una resposta vàlida, no hi ha una fórmula  universal. Cadascú ha de trobar el seu equilibri, i valorar quant desitja posar la mà dreta a l’espatlla esquerra, quant de dolor pot suportar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada