Pàgines

27 d’octubre 2016

fa trenta anys i un dia

El sol sortia per l’est, fa trenta anys i un dia,
i la lluna ens amagava una cara,
i al cel brillaven els astres llunyans,
i els propers encara més,
i el gel es fonia als zero graus,
i l’aigua bullia vora el foc,
i el vent udolava entre escletxes obertes,
i es batien les portes,
i tot igual com ara,
però no ben bé igual,

perquè em faltaves tu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada