sucre de més o de menys

 

Dos dones a máquina de cafès d’una sala d'espera a l’Hospital. Comenten què poden prendre de tot el ventall de possibilitats –no gaire-, i dubten si torna el canvi.

Es demanem xocolate, i n'agafen per a una altra persona, no sé si malalt o acompanyant, si familiar o amic; que necessita alguna cosa que el reconforti, sigui com sigui.

“Ella s’ho pren tot sense sucre, però té sucre igualment”, diuen, i penso que massa sovint els esforços no tenen premi, que el karma no sempre ens torna la classe de dolçor que ens manca.