Pàgines

24 d’abril 2007

La Felicitat al Club de Lectura de Tortosa

El passat 31 de gener, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, els membres del Club de Lectura de Tortosa vam poder gaudir de la presència de Lluís-Anton Baulenas amb qui vam comentar el seu llibre La Felicitat. En una amena tertúlia vam compartir sensacions sobre aquesta esplèndida novel·la, guardonada amb el Premi Prudenci Bertrana l’any 2000, i l’autor ens va regalar multitud d’anècdotes i explicacions sobre el procés creatiu de l’obra i el rerafons dels personatges.
La novel·la transcorre a la convulsa Barcelona de 1909, i s’ambienta en les obres d’enderrocament de gran part del barri vell, a causa del projecte urbanístic de construcció de l’actual Via Laietana, i que a l’època va representar un autèntic drama social, amagat en gran part per la transcendència dels fets de la Setmana Tràgica.
L’argument gira al voltant de dos personatges principals, dues dones amb fort caràcter: la Nonnita Serrallach, un artista del Paral·lel embarassada, i la Miquela Gambús, una mena de "Padrino" a la catalana, cap d’una poderosa nissaga de delinqüents amb arrels a l’inventat poble de la vora de l’Ebre, Alcagaire. Al seu entorn, una sèrie de personatges, cadascun més fascinant, viuen en un món on es combina la misèria, la corrupció, el cinisme, la maldat i la tendresa, tot barrejat amb mestria per l’autor, amb agraïdes dosis d’humor. Cal valorar les aparicions incansables dels morts del barri en destrucció, que es resisteixen a desaparèixer, i truquen a la porta de la Nonnita Serrallach. Són uns morts pacífics, tractats amb tendresa i familiaritat amb perles com aquestes:

"Els morts són pesats per raons òbvies: tenen un nombre limitat de coses a fer i al davant tota una eternitat per fer-les."
"De vegades, els morts donaven bons consells. No gaire sovint, però. Més aviat al contrari: distreuen força, va pensar. I tot seguit se’n van penedir. Hi havia morts més ben educats que els vius."
"Què se’n pot esperar, d’un mort, si no és que sigui derrotista."
"L’eternitat és molt llarga i fa de mal passar."
"Quin egoisme, el dels morts, fent mans i mànigues per captar l’atenció dels vius! Quina poca dignitat!"
"En el país dels difunts tots els dies són iguals i els pobres morts s’avorreixen d’allò més"
Entre altres coses, l’autor ens va desvetllar un dels dubtes que planteja la novel·la: el motiu del seu irònic títol, La Felicitat. La major part dels personatges viuen immensos en la misèria, en unes condicions de vida tan dolentes que avui ens resulta difícil d’acceptar per a una Barcelona del segle passat. Malgrat tot, accepten el seu destí amb dignitat i gaudeixen de les petites engrunes que els toquen de felicitat.
Els interessats en ser-ne membres poden posar-se en contacte a clubdelectura@tortosa.altanet.org o dirigir-se a la mateixa Biblioteca.
La propera reunió serà el 10 de maig per comentar la novel·la Tot un caràcter, amb presència de la seva autora Imma Monsó.

Jesús M. Tibau
Coordinador del Club de Lectura de Tortosa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada