La novel.la Tomàs Serra, d'Emigdi Subirats

Tomàs Serra fou la primera novel·la del campredonenc Emigdi Subirats, publicada l’any 2001. Després vindrien Vora l’Iber, amb el conflicte del transvasament com a rerefons, i Expedient 3295, on relata la tragèdia personal del seu avi, després de la guerra civil.
A Tomàs Serra, la seva opera prima, l’Emigdi hi aboca tots els seus ideals, sentiments i forma d’entendre la vida. En la seva lectura s’hi reconeix el caràcter de l’autor, treballador infatigable i constant, aclaparat sempre de nous projectes i il·lusions que encomana als qui té a la vora; a cada pàgina es palpa el seu amor per la terra, pel seu país, pel seu Campredó natal, i la passió amb què ha estudiat el món de l’exili patit després de la guerra civil, del quan n’és un gran expert. Aquest enfrontament va deixar unes ferides tan obertes i amples que han arribat a colpir la nostra generació, tot i que vam néixer molts anys després i no la vam patir en primera persona. Potser per això, l’Emigdi paga una mica el deute que tenim amb aquells hòmens i dones que van patir la postguerra, i els fa un homenatge.

La novel·la transcorre en dues parts. A la primera, el protagonista, Maset "el del ferro" creix al Campredó de postguerra i viu els efectes de la dictadura, matisats per l’arribada al poble de Josep Soldevila, un intel·lectual que l’orientarà en tots els aspectes de la vida i li farà veure que hi ha un raig de llum rere l’ombra d’aquells anys. A la segona part, Maset es converteix ja en Tomàs Serra, un lluitador nacionalista que viu l’exili a Andorra, França i finalment a Mèxic, i que arribarà a ser un pintor de prestigi amb fama mundial. Un triangle amorós afegirà passió a la història

que acabarà, com no podia ser d’altra manera, amb el retorn del protagonista a Campredó, el seu poble.
El Tomàs és un idealista, com l’Emigdi, i a la seva vellesa, com molts catalans, "conserva el somni de ser enterrat a la terra dels avantpassats". Els anys li han posat al davant el fracàs dels ideals pels quals va lluitar i, cansat, un cop restablida la democràcia, ho deixa tot i torna a Campredó acompanyat de la Mariona, el seu amor. El poble ha progressat des de que el va deixar, però "la gent encara surt al carrer i conviu amb els veïns". El Tomàs ha viscut molt i ara, contemplant el cos envellit de la Mariona, s’adona que totes les experiències només valen la pena quan hi ha la paraula felicitat que les envolta.
Potser a l’Emigdi, al seu cor, també li agradaria ser algun dia un vellet amarat de records, satisfet de la seva manera de viure, amb la companyia dolça de l’amor.