Amanida d'animals, de Marc Romera

En aquest recull de contes aflora la vena càustica i poètica de l’autor, i la vida és un joc d’enganys i desenganys, d’atzars i apostes, de malentesos acumulats i ridículs.

A Simbiosi, un noi i una noia s’intercanvien mirades furtives a la terrassa d’un bar, sense gosar cap dels dos a donar el primer pas, fins que els seus camins es separaran, potser per sempre. Sense mans comença d’una forma tan pertorbadora com "La dona de l’Aureli s’ha trencat les mans a l’aigüera". A Esborrar, un escriptor novell publica la seva primera novel·la, i aquest fet li planteja tants dubtes morals que acaba preguntant a l’editor quant li costaria destruir tots els exemplars. A Justícia, el protagonista té "aquelles ganes de matar tothom", perquè tot un seguit de males conductes, com ara les dones que s’intenten colar a les cues, el treuen de polleguera. A Deriva, el seu personatge naufraga enmig del mar, i pren consciència de la poca transcendència de la majoria de les coses que ha deixat enrera. Un altres dels personatges té una "llarguíssima i involuntària col·lecció de katiuskes noves"
En definitiva, una galeria de personatges perturbadors (o pertorbats), inquiets (o inquietants), perduts (o perdedors), lúcids (o al·lucinats).