El fragment que avui he triat potser no és el més representatiu de la meva obra, ja que probablement forma part del conte més trist dels que he escrit. De totes maneres es tracta d’un dels meus preferits i, en un primer moment, vaig estar temptat de reduir tot el relat a aquestes breus línies:
"El mestre (perquè és mestre tot i jubilar-se fa deu anys) passa per davant del que un dia va ser l’escola, en silenci, com ho ha fet sempre. Si pogués, sentiria com els records se li fan presents, sortint d’un arxiu polsós de la memòria, però no pot, perquè és mort, i va dins d’un taüt de fusta morta."
Fragment del conte "El mestre" del recull Postres de músic, d’editorial Empúries.
"El mestre (perquè és mestre tot i jubilar-se fa deu anys) passa per davant del que un dia va ser l’escola, en silenci, com ho ha fet sempre. Si pogués, sentiria com els records se li fan presents, sortint d’un arxiu polsós de la memòria, però no pot, perquè és mort, i va dins d’un taüt de fusta morta."
Fragment del conte "El mestre" del recull Postres de músic, d’editorial Empúries.
Doncs, és genial.
ResponEliminaEste fragment lo trobo...preciós!
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris.
ResponElimina