Fa tot just 20 minuts he enviat un paquet especial per correu certificat, per tal de participar en un premi literari. Espero tindre sort, perquè al paquet l’acompanya una petita anècdota de les moltes que ens regala la vida, a ports pagats.
L’ordinador que utlitzen per a tramitar tots els enviaments no funciona gaire bé ("és dilluns", diuen les treballadores de Correus) i cal reiniciar-lo, amb la coneguda música que sona cada cop que s’engega un d’aquests aparells. Breus segons després, com esperant el senyal d’un director d’orquestra, sona una altra melodia de les lleixes del darrere. "Són les set i mitja", diuen. Ja fa dies que a la mateixa hora, puntual com un rellotge, surt aquesta música d’un dels paquets abandonats a la lleixa, sense que cap client el vingui a recollir.
N’hi ha que no tenen respecte pels pobres paquets, ansiosos d’arribar als seus amos.
Benvolgut Jesús, gràcies per la teva recomanació. Just fa una setmana vaig estar al teu poble natal, Cornudella, admirant-ne el paisatge i els colors: Siurana, Albarca, Ulldemolins, quin abeurador de bellesa... Realment, tens un racó dalt del món! Et desitjo molta sort amb el premi.
ResponEliminaHola, Jesús M.
ResponEliminaHe tafanejat una miqueta pel teu blog i he trobat algunes coincidències curioses:
1) És éstèticament idèntic al meu.
2) Opino igual que tu: Siurana deu ser un dels indrets més bonics del món.
3) Em pregunto el mateix que la Montse: Per què als Clubs de Lectura sempre hi participen més dones que homes?
4) També faig de funcionària en el meu "temps lliure".
Per altra banda, et felicito per la feina i pel llibre publicat.
Moltes gràcies per passar pel meu blog. Torna-hi aviat, seràs benvingut!
Fins ara