Sovint em pregunten en què em baso per fer els meus contes, o elogien la meva originalitat; però, de fet, la vida tot t’ho regala i n’és molt més, d’original.
Primer exemple. Avui he visitat la nova Biblioteca de Roquetes, situada al Centre cívic, un edifici rehabilitat que representarà una magnífica infraestructura cultural per a aquesta ciutat. Els amants dels llibres d’aquestes terres ens hem de felicitar per aquest nou equipament que se suma a la recent inaugurada Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, que ja s’ha comprovat que dinamitzarà amb força el barri vell, que bona falta feia. Amb molta amabilitat m’han ensenyat les instal·lacions, les prestatgeries encara assedegades dels molts llibres que han de vindre, i una sala plena de llum equipada per a fer tota mena d’actes. S’hi està tan bé, que un moixó s’hi havia colat per vés a saber quin foradet. A l’ampit de la finestra, gaudint de l’escalfor del sol i de la bona vista que es contempla de Roquetes i Tortosa, es negava a sortir quan li hem obert la finestra, fins i tot s’hi resistia amb indignació. Finalment, les mans destres del bibliotecari l’han fet volar.
Segon exemple. Entre moltes altres coses, el Servei de l’Ajuntament on treballo s’encarrega de les fires setmanals de venda ambulant del dilluns i del dissabte. Ahir van venir a veure’ns, amb certa preocupació, una parella de nuvis que es casen el proper dissabte. Ella viu en ple carrer on s’instal·la la fira, i vol que un cotxe, engalanat per a l’ocasió, vingui a recollir-la a casa per dur-la a la cerimònia. Caldrà estudiar el millor itinerari perquè el vehicle pugui accedir sense dificultats. Tant de bo no hi hagi problemes (per si de cas, he demanat el suport de la Policia Local per a eliminar entrebancs a un dia tan feliç). Malgrat tot, a una mala, desitjo que d’aquí molts anys els nuvis recordin amb tendresa el dia que ella, vestida de núvia, hagué de sortir de casa esquivant parades de roba, sabates, i calces i sostens, i una gitana amb un nen als braços li va augurar amor etern.
Senzillament, genial! Mirar-se la realitat amb aqueixa capacitat de ficció no deixa de ser un do.
ResponElimina