Temps era temps (exactament fa 18 anys), la meua dona i jo vam començar a fer reformes en un pis per tal de casar-nos. Mon pare i mon germà ens van ajudar a arranjar el pis, que estava tot decorat amb un paper pintat dels anys setanta, molt passat de moda. El van anar arrencant tot, i en una habitació es van trobar una sorpresa: van aparèixer pintats a la paret uns dibuixos del conte de la Blancaneus. La vida ja les té aquestes coses, que de sobte agafa l’aparença de conte. Només cal estar atent, saber gaudir-les i anar amb compte de no espatllar-ho tot. Mon germà, amb molta paciència, va repintar les parets amb cura de no fer malbé els dibuixos. Avui encara em pregunten qui els va pintar aquests nans, però jo més m’estimo viure amb el misteri, i donar-li una capa de blanc al perfil, de tant en tant.
I de nit no sentiu veus de nens?
ResponEliminaLlavors ja entraríem al gènere de contes de terror. Per a això, mig en broma mig seriosament, ja tinc l'ajuntament de 8 a 3.
ResponEliminaÉs cert, les psicofonies són més abundoses a l'administració. Done fe.
ResponEliminaque bonic Jesús! Una sopresa ben agradable!
ResponElimina