El 18 de juny el Club de Lectura de Tortosa s’ha reunit per comentar la novel·la El moliner udolaire, d’Arto Paasilinna, aquest autor finlandès mestre en l’art de narrar de forma còmica i original les històries més desconcertants i l’etern motiu de la persecució de l’home per l’home.
Després d’un viatge sense rumb pels boscos de Lapònia, Gunna Huttunen arriba a un poble solitari on compra un vell molí per restaurar-lo. La gent del poble el considera boig des del començament: "els queien les llàgrimes de tant riure del negoci que havia fet. Deien que encara hi havia bojos, en aquest món, tot i que la guerra n’havia matat bastants". És un home treballador, però la seva manera de comportar-se no no s’adiu gens amb la societat del poble, especialment per un defecte especialment molest: en moments de tristesa, sobretot a les nits, Gunnar udola. "Que no udoli, que ja és gran" diuen els veïns que comencen a veure amb mals ulls les seves excentricitats, tot i que al principi li toleren perquè en poden treure beneficis: "És boig, però fa bones laminetes i no és car". Però les nits d’insomni a causa dels udols augmenten es fan intelerables i volen tancar-lo en un psiquiàtric. La Sanelma Kayramo, una consellera agrícola, el convenç perquè planti un hort, es converteix en el seu amor, i per ella intentarà reprimir les ànsies d’udolar: "…a vegades he udolat una miqueta, sense mala intenció". "És tan trist que un home udoli sol", pensa ella. Però els veïns no li permeten reformar-se, l’acorralen, li prenen tot el que té, l’enganyen i el tanquen en un psiquiàtric d’on s’escapa per fugir al bosc. Però no en tenen prou encara. El governador sentencia:" Un criminal encara es podria amnistiar, no hi ha cap impediment, però, ¿com podem amnistiar un malalt mental?… No puc acceptar que als boscos de la meva província hi hagi algú que udoli."
Gunnar és un personatge innocent, senzill i sincer, i es convertirà en l’encarnació de la lluita de l’home per la seva llibertat, que l’obligarà a refugiar-se en la natura. Amb aquest llibre, Arto Paasilinna narra amb sàtira corrosiva la bogeria real de la societat, el cinisme i la hipocresia. Un llibre original que fa somriure i pensar.
Després d’un viatge sense rumb pels boscos de Lapònia, Gunna Huttunen arriba a un poble solitari on compra un vell molí per restaurar-lo. La gent del poble el considera boig des del començament: "els queien les llàgrimes de tant riure del negoci que havia fet. Deien que encara hi havia bojos, en aquest món, tot i que la guerra n’havia matat bastants". És un home treballador, però la seva manera de comportar-se no no s’adiu gens amb la societat del poble, especialment per un defecte especialment molest: en moments de tristesa, sobretot a les nits, Gunnar udola. "Que no udoli, que ja és gran" diuen els veïns que comencen a veure amb mals ulls les seves excentricitats, tot i que al principi li toleren perquè en poden treure beneficis: "És boig, però fa bones laminetes i no és car". Però les nits d’insomni a causa dels udols augmenten es fan intelerables i volen tancar-lo en un psiquiàtric. La Sanelma Kayramo, una consellera agrícola, el convenç perquè planti un hort, es converteix en el seu amor, i per ella intentarà reprimir les ànsies d’udolar: "…a vegades he udolat una miqueta, sense mala intenció". "És tan trist que un home udoli sol", pensa ella. Però els veïns no li permeten reformar-se, l’acorralen, li prenen tot el que té, l’enganyen i el tanquen en un psiquiàtric d’on s’escapa per fugir al bosc. Però no en tenen prou encara. El governador sentencia:" Un criminal encara es podria amnistiar, no hi ha cap impediment, però, ¿com podem amnistiar un malalt mental?… No puc acceptar que als boscos de la meva província hi hagi algú que udoli."
Gunnar és un personatge innocent, senzill i sincer, i es convertirà en l’encarnació de la lluita de l’home per la seva llibertat, que l’obligarà a refugiar-se en la natura. Amb aquest llibre, Arto Paasilinna narra amb sàtira corrosiva la bogeria real de la societat, el cinisme i la hipocresia. Un llibre original que fa somriure i pensar.
El Club de Lectura descansarem durant l’estiu i ens retrobarem el 28 de setembre per comentar, amb la col·laboració de l’Emigdi Subirats, les novel·les de dos autors ebrencs dels quals celebrem el centenari i que van patir l’exili a Mèxic: Destins, de Joan Cid i Mulet, i Benissanet, d’Artur Bladé i Desumvila.
Més informació a clubdelectura@tortosa.altanet.org
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada