Els meus fragments: "La porta"

"…el ritme del somni augmenta i, al final del passadís, apareix l’ombra d’un desconegut. Agafa el primer que troba, un paraigües de mànec gruixut i resistent (no dels plegables que es desmonten al primer cop de vent), i es llença com un fera sobre l’individu en qüestió deixant-li anar una bona pluja de cops. Els crits del pobre aparaiguat de seguida li són familiars: "llamp de llamp, cretí, noctàmbul, mamarratxo, concentrat de mala bèstia!" És el capità Hadoc. Pot semblar increïble la presència d’un personatge de ficció, i més encara si es tracta d’un home dibuixat; però cal recordar que es tracta d’un somni, on, com a l’amor, tot s’hi val."

Fragment de "La porta" conte inclòs al recull Postres de músic, d’editorial Empúries, guanyador del 39è Premi Marià Vayreda.