Sovint ens queixem de la "malignitat" de diverses eines, mitjans, teconologies etc. Tots aquests mitjans de què disposem els éssers humans no tenen en si mateixos un sentit moral, sinó que tot depèn de la utilitat que li'n donem. En aquest sentit vaig escriure el conte "Lassassí del martell", on un assassí en sèrie es dedica a matar les seves víctimes a cops de martell, fins a arribar al punt que les autoritats es plantegen prohibir aquesta eina, cosa que, evidentement, no té cap sentit.
"Els diaris d’avui ens tornen a fer estremir amb l’aparició d’un nou cadàver, i ja en van cinc aquest mes. Alguns noticiaris sembla que hi trobin gust recreant-se en la imatge de la sang que regalima vorera avall i del cap esclafat pel pes de l’arma homicida. El pitjor de tot és que les xifres d’audiència els donen la raó; no ens acabarà de sorprendre mai la capacitat morbosa de la gent, capaç de mirar les imatges entremig dels seus dits mentre es tapen la cara amb les mans. Comença a crear-se un clima de pànic a la ciutat i les mares no deixen sortir sols els seus fills i filles, amb el corresponent augment del conflicte intergeneracional que això suposa (per cert, no solen queixar-se si els seus marits van sols pel carrer i, si ho fan, no és per aquest motiu). Tothom té un sospitós preferit, tothom mira de reüll el seu veí, tothom s’imagina qui pot ser l’assassí del martell. "
Fragment de "L’assassí del martell" conte inclòs al recull Postres de músic, d’editorial Empúries, guanyador del 39è Premi Marià Vayreda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada