Article publicat a la revista de l'IES Sòl de Riu d'Alcanar
"El dia 27 d’abril l’escriptor Jesús Maria Tibau va fer dos xerrades als alumnes de 4t d’ESO de l’IES Sòl-de-Riu d’Alcanar.
Prèviament, els alumnes es van acostar als contes de Tibau el dia de sant Jordi. A les classes de llengua catalana i literatura ens vam dedicar a llegir i comentar alguns dels contes d’aquest autor. Entre aquests destacaríem "Virginitat", "Trucada perduda", "Cec", "Cada cop més grossa", "Recanvi", "Sense criteri" i "Temptació" del llibre Postres de músic.
Els temes que predominen en aquest recull de contes són la soledat d’alguns personatges, la incomunicació entre ells, l’absurditat d’algunes situacions, la frustació d’algunes vides... En definitiva i, tal i com després afirmà Tibau, "talment com les postres de músic: a voltes amb un gust dolç (les ametles, les nous, les avellanes...) i a voltes amb un gust ranci (les figues seques, les panses...)".
Realment són contes variats on de vegades els protagonistes són personatges inanimats que, de cop i volta, prenen vida i ens sorprenen amb els seus pensaments. Així, l’autor ens deleità amb un conte, "A l’ombra dels ametllers", on el protagonista precisament és un marge de pedra que ens explica la història de la seua vida i dels seus creadors. Fou el primer conte que va escriure del llibre Tens un racó a dalt del món (anagrama de Cornudella de Montsant, la població que veié nàixer l’autor). Ens va llegir més contes, sobretot d’aquest primer recull, i va jugar amb els alumnes a encertar alguns dels personatges de les historietes.
L’autor ens va mostrar un tipus de literatura divertida, irònica, sensible i creativa amb un estil breu i sintètic. Si més no, Tibau és un personatge carregat d’humor –de bon humor–, proper, divertit, juganer, senzill com la gent de la seua terra, El Priorat... I amb un objectiu força clar: que els lectors i les lectores s’ho passen bé. A tall d’anècdota va recordar el comentari d’una senyora gran que en una conferència li digué que els seus contes servien per deixar un somriure simpàtic als llavis.
Nosaltres des d’aquí li agraïm les dos hores que ens va dedicar, li desitgem molta sort i esperem amb moltes ganes més postres o àpats que desperten els nostres sentits.
Cal dir que l’acte es va cloure amb forts aplaudiments per part dels alumnes, els quals van estar molt receptius i interessats. D’altra banda, s’obsequià l’autor amb el llibre Alcanar, d’Agustí Bel i Beltran, per tal que tingués un record del nostre poble i...qui sap!, potser d’aquí a uns anys algun dels seus contes s’inspiraran en el record d’aquest dia."
Prèviament, els alumnes es van acostar als contes de Tibau el dia de sant Jordi. A les classes de llengua catalana i literatura ens vam dedicar a llegir i comentar alguns dels contes d’aquest autor. Entre aquests destacaríem "Virginitat", "Trucada perduda", "Cec", "Cada cop més grossa", "Recanvi", "Sense criteri" i "Temptació" del llibre Postres de músic.
Els temes que predominen en aquest recull de contes són la soledat d’alguns personatges, la incomunicació entre ells, l’absurditat d’algunes situacions, la frustació d’algunes vides... En definitiva i, tal i com després afirmà Tibau, "talment com les postres de músic: a voltes amb un gust dolç (les ametles, les nous, les avellanes...) i a voltes amb un gust ranci (les figues seques, les panses...)".
Realment són contes variats on de vegades els protagonistes són personatges inanimats que, de cop i volta, prenen vida i ens sorprenen amb els seus pensaments. Així, l’autor ens deleità amb un conte, "A l’ombra dels ametllers", on el protagonista precisament és un marge de pedra que ens explica la història de la seua vida i dels seus creadors. Fou el primer conte que va escriure del llibre Tens un racó a dalt del món (anagrama de Cornudella de Montsant, la població que veié nàixer l’autor). Ens va llegir més contes, sobretot d’aquest primer recull, i va jugar amb els alumnes a encertar alguns dels personatges de les historietes.
L’autor ens va mostrar un tipus de literatura divertida, irònica, sensible i creativa amb un estil breu i sintètic. Si més no, Tibau és un personatge carregat d’humor –de bon humor–, proper, divertit, juganer, senzill com la gent de la seua terra, El Priorat... I amb un objectiu força clar: que els lectors i les lectores s’ho passen bé. A tall d’anècdota va recordar el comentari d’una senyora gran que en una conferència li digué que els seus contes servien per deixar un somriure simpàtic als llavis.
Nosaltres des d’aquí li agraïm les dos hores que ens va dedicar, li desitgem molta sort i esperem amb moltes ganes més postres o àpats que desperten els nostres sentits.
Cal dir que l’acte es va cloure amb forts aplaudiments per part dels alumnes, els quals van estar molt receptius i interessats. D’altra banda, s’obsequià l’autor amb el llibre Alcanar, d’Agustí Bel i Beltran, per tal que tingués un record del nostre poble i...qui sap!, potser d’aquí a uns anys algun dels seus contes s’inspiraran en el record d’aquest dia."
Carme Cruelles Rosales
professora del Departament de llengües de l’IES Sòl-de-Riu d’Alcanar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada