Hàbits de lectura (2)

El comentari d’ahir sobre l’enquesta dels hàbits de lectura ha despertat certa incredulitat. És possible, ja sabem que les enquestes ens les hem de creure a mitges, però segur que té certa raó quan posa de manifest que els xiquets i xiquetes llegeixen més que els adults. I no només perquè els ho manen a l’escola, sinó per iniciativa pròpia. Una companya i amiga especialista en literatura infantil, l’Estrella Ramon, sempre em comenta la bona salut d’aquest gènere i fins i tot m’anima a afegir-m’hi.
Aquesta enquesta em recorda els meus inicis com a lector precoç. Els primers llibres que em vénen a la memòria són d’una col·lecció que he vist a les lleixes de moltes cases de la meva generació. A la col·lecció s’incloïen els contes clàssics, versions de Disney, etc.; però el seu encert era alternar les pàgines amb dibuixos a l’estil d’un còmic, amb la narració amb text sol. Primer els ulls se n’anaven als dibuixos, i t’empassaves el llibre en un no-res. Després rellegia el text sencer i m’adonava de la quantitat de matisos que m’havia perdut centrant-me només en el còmic. Mon pare, sempre que anava a Reus, me’n portava un de nou que jo esperava i devorava tot seguit. Després vendrien les aventures de "Los cinco" i etcétera, etcétera fins avui.