Sovint a la vida ens queixem per vici, i molts s’entossudeixen en buscar motius d’infelicitat a tot arreu. Trobo que aquesta és una tàctica errònia per a la vida. Altres es proposen fites tan elevades i inabastables que el fet de no aconseguir-les els fa desgraciats. Per tot això avui començo una nova secció per posar de manifest totes aquelles petites coses que fan més alegres els nostres dies i, com a mínim, ens permeten tastar el gust de la felicitat.
Per exemple, trobar-se sopant en un restaurant amb una colla d’amics o amb la família i encertar de ple en l’elecció de les postres: les més bones de tota la taula, que la resta miren amb desig.
Si volen, podeu suggerir alguna d’aquestes "felicitats petites".
Deia en Josep Pla que "la felicitat és una forma de badoqueria", des d'aquest punt de vista, veure't a tu feliç amb l'elecció de les postres també pot ser una satisfacció.
ResponEliminaFullejar el diari i veure com l'Aznar està sent jutjat per crims de guerra podría ser una felicitat petita: igual que la talla d'aquest polític -petita-.
ResponEliminaMirar un bon dia els ulls de les persones que t'estimes i veure que no pots recuperar el temps perdut, però adonar-te que encara tens molt per viure i compartir amb ells, i que paga la pena de fer-ho.
ResponEliminaAtrevir-te a fer est pas és una petita felicitat immensa, si em permets l'aparent contradicció.
Que bó, Quim Curbet !!!!
ResponEliminaPetis moments de felicitat:
-Obrir un ull un dia pel matí, i decidir tancar-lo altre vegada, sense pressa, sense coses que fer, sense remordiments, sense límits horaris.
-Anar en moto entre els cotxes, un dia de cues, retencions...
-Fer uns cervessa o un cafè quan et vé de gust, amb qui et ve de gust.
-Veure com un carter de l'ajuntament porta multes al teu edifici, i cap és per tú.
-Dormir en llençols nets, no nous, al contrari, d'aquells gastadets, finets.
-
-
N'hi ha tantes...
Bona idea!
N'hi ha tantes! Una bona pel·li, un bon llibre, un viatge, la xocolata, una bona companyia...
ResponEliminaHi ha una escena del film "Manhattan" de Woody Allen en que el personatge que ell interpreta comença a dir una sèrie de coses per les que val la pena viure. No te desperdici. És una escena molt maca i t'adones que les petites coses, al final,són les que valen ;)
Recordo perfectament l'escena que esmenta Caterina. Aquesta entrada, en un temps rècord, és la que més comentaris està generant entre els visitants del blog, la qual cosa vol dir que tots tenim un gran desig de sentir-nos feliços i sabem apreciar les petites coses. Enhorabona.
ResponEliminaLo bo del cas és que hauríem de preocupar-mos de buscar-ne una cada dia, d'estes felicitats petites, perquè t'omplen!
ResponEliminaAquí va la meua d'ahir: sentir com es mou el teu fill dins la panxa de la mare. Un petit instant, molt emotiu, que se va repetint moltes vegades, però que se viu de veritat.