Uns quants fragments d’una de les millors pel·lícules del meu director preferit, amb una col·lecció d’imatges inoblidables en blanc i negre:
—Jo sóc antiquat, no crec en les relacions extramatrimonials. Crec que la gent s’ha d’aparellar per sempre, com els coloms o els catòlics.
—Hauré de deixar de donar diners als meus pares. Això matarà el meu pare; no podrà seure en un bon lloc a la sinagoga, haurà de seure al darrere, lluny de Déu, lluny de l’acció.
—Tu ja sabies com era.
—Sí, el psicoanalista ja em va avisar, però eres tan bonica que vaig canviar de psicoanalista.
—Estàs tan maca que amb prou feines puc mirar el taximetre.
—Et penses que ets perfecte; et penses que ets Déu.
—Bé m’haig d’inspirar en algú.
Un geni en Woody Allen. A veure que en surt del seu tomb pel Cap i Casal. Saps que ha publicat de nou un recull de contes en anglès? Feia dècades que no ho feia.
ResponEliminaSalut,
Marc
www.catalunyafastforward.blogspot.com
OOOOOOH!!!!! Avui m'has emocionat amb aquesta entrada! Quina gran pel·lícula! GENIAL!!! Un mestre! Aix
ResponEliminaEl recull de contes tenc entés que sortirà publicat aquí per el mes de setembre-octubre per la editorial Tusquets. Per cert, aquell recull de frases que es va publicar per la editorial Columna, escrit per un periodista català, ja està publicat? El cerc per tot però es veu que entre vacances i tal, a Mallorca almenys encara no el tenen :(
Ja estem linkats i per tant agermanats, encantada de llegir-te, aniré passant per aquí :-)
ResponEliminaProbablement, la millor pel.lícula d'Allen, o potser no, n'hi ha tant on triar...
ResponEliminaM'agrada en Woody... malgrat la indústria tant potent que estem veient aquests dies i que, supooso sense la qual no seria ell. Malgrat tot.
ResponElimina