El ball, d’Irène Némirovsky

Aquesta breu novel·la deixa en ridícul els nous rics al París dels anys vint, i els seus estèrils intents d’entrar a l’alta societat. El senyor i la senyora Kampf decideixen organitzar un ball i la seva filla Antoinette, que acaba de complir els catorze anys, somia assistir-hi. Però la senyora Kampf no té cap intenció de presentar la seva filla, ja crescudeta, als seus admiradors; col saborejar les últimes oportunitats que li queden de protagonisme. Tot això premeditarà la seva venjança. : la durà a terme immediatament, fora de si.... serà terrible. El llibre mostra la buidor de les coses materials i una lluita fraticida i cruel entre una mare que d’amagat ens descobreix la seva debilitat i fragilitat davant el pas del temps, i una filla amb ànsies de viure que demostrarà al final una manca completa de compassió pel vençut. Tot això ambientat de crítica pel món de les aparences i amb un to humorístic que, en alguns fragments, m’ha recordat El fantasma de Canterville, d’Òscar Wilde.