El llibre mostra la disbauxa del políticament correcte quan, per exemple, un dels personatges es dedica a escriure contes que es poden llegir tant en català com en castellà, i Ramon Solsona ens demostra la seva habilitat i enginy transcrivint-ne un de dues pàgines.
Al final, la protagonista es fa unes divertides preguntes sense resposta:
Per què els lavabos més bruts són els dels pàrquings i garatges? Per què als bars i restaurants, fins i tot els més carregats de llums, tenen els lavabos sempre a les fosques? Per què no hi ha lavabos a les esglésies?
Per què quan t’enfiles en una escala i ets al graó més alt sempre hi ha algú que et diu: vigila, no caiguis?
Per què quan cau una agulla a terra tothom diu: no aneu descalços, si una agulla plana no punxa? Per què els ballarins, els presidents dels Estats Units i els capellans no porten bigoti?
Per què als hospitals et donen uns pijames que s’han de cordar al darrera i tu no hi arribes i has d’anar ensenyant el cul?
Per què els emprovadors de les botigues de roba no tenen penjadors?
Per què els xampús, els sabons líquids i tots els productes de bany són llargs i estrets i cauen sempre?
Per què no tenim quatre mans a l’hora depagar als hipermercats (treure-ho tot del carro, buscar el bitlleter, pagar, guardar els bitllets i les monedes de canvi, agafar el tiquet…)?
Per què la Federación Española de Vela té la seu a Madrid?
interesant llibre i sobre tot si es del Ramon solsona, apuntat per comprar-lo
ResponElimina