Sembla estrany, però en el món dels llibres i de la literatura sovint apareixen polèmiques de tota classe, com si no tinguessim altra feina: que qui ha d’anar Frankfurt, que si la llibertat de preus, que si el cànon bibliotecari, que si els escriptors mediàtics, que si els premis literaris…Tot això només és fum per a desviar l’atenció de l’autèntica polèmica que envolta els llibres: per què el llom d’alguns llibres va de dalt a baix, i altres de baix a dalt? No es poden posar d’acord les editorials? No neix cap Plataforma pro defensa de la prestatgeria uniforme? Cap col·lectiu mèdic cridarà l’atenció sobre els prejudicis que causa al coll el fet de moure’l d’un costat a l’altre, en continu balanceig, per llegir els títols?
Sí, ja sé que una possible solució individual, desprès d’un consens familiar, passa per decidir-se per un dels dos sentits i col.locar la resta dels llibres a l’inrevés. Però aquesta mesura no és gens respectuosa amb els llibres que han de patir un martiri així, pobres. De moment, no hi veig altra solució. I vosaltres?
Mai m'hi havia fixat, però és ben bé cert, per què no es deuen posar d'acord?
ResponEliminaDoncs jo sí que m'hi havia fixat i fins i tot hem arribat al consens familiar que parles per posar-los tots del mateix cantó. Però jo no puc evitar moltíssimes vegades de posar-los del dret i així no respectar la norma familiar. No us sabria dir si jo sóc una mica anàrquica i a vegades nome'n recordo, o una mica massa cap quadrat pensant que del revés estan mal posats, però ara que ho dius, el que passa realment és que em fan patir pobrets!
ResponEliminacarme rosanas
Si els col·loques alternants, es una bona manera de fer una mica de gimnàstica de coll, ideal per desentumir.
ResponEliminaEn quan a posar-se d'acord les editorials ho veig fotut, he trobat llibres de una mateixa editorial en tot dos sentits, tot depèn de la col·lecció o de la època.
Doncs a Anglaterra els escriuen tots de dalt a baix. Curiós.
ResponEliminaJo també m'hi havia fixat, sempre havia pensat aquests torracollons podrien posar-los tots igual.
ResponEliminaS'hauria de crear el Moviment de defensa del llom de llibre ;)
Potser els editors pensen com l'Espinàs que deia que "veure dotzenes de lloms iguals és menys estimulant que contemplar una bigarrada barreja de colors". Però es clar, ell es referia als llibres relligats i als colors dels llibres, no a la disposició de les lletres...
ResponEliminaPer la meva banda, no m'han molestat mai exceptuant que la barreja de color de fons i lletra no et deixi llegir bé el títol i l'autor.
A Anglaterra sempre han estat més disciplinats, no crec que arribem a cap consens.
ResponEliminaPer una banda això dels lloms i per l'altre hi ha la mida... En fi que tenir una biblioteca en ordre i ben arrenglerada és un repte molt i molt gros!
ResponEliminaHi ha dues coses molt més importants que la forma en que l'editorial imprimeix el titol. Primer que la gent tingui a casa seva molts llibres i segon que se'ls llegeixi. O més ben dit: primer que la gent llegeixi molts llibres i segona que arribi a tenir una biblioteca ben plena però amb tots els exemplars llegits. Després que els interessats obrin el debat sobre si amunt o avall. De moment a llegir del dret o del revés.
ResponEliminaha! ha! ha!
ResponEliminaJesús, jo te donaré la resposta a este enigma! (suposo que no me tocarà cap ampolla de vi :D )
com sempre, «la culpa» és dels anglesos, que tot ho fan a l'inrevés!
tot depèn de si el llibre ha d'anar posat en vertical als prestatges de la biblioteca (que va millor llegir d'esquerra a dreta, fixa't que gires el coll cap a la dreta), o bé si ha d'anar apilat a la llibreria (que estarà ajagut, amb la coberta cap per a dalt, i aleshores estarà al revés)
posar-se tothom d'acord? cremeu els anglesos, i els americans per extensió cultural llibresca, i potser la resta del món ho farà igual (o era a l'inrevés?) :DDD
mira, vaig a posar-ho al bloc, ves tu...
PD: allí on diu: «fixa't que gires el coll cap a la dreta)» ha de posar «fixa't que gires el coll cap a la esquerra)»
ResponElimina(perdó, m'he fet un lio amb lo cap!) :D
vaja...
ResponEliminaels detalls de nou...
deu ser que llegeixo poc. i sobretot, que tinc pocs llibres en propietat.
haure de posar-hi remei, oi?
no és pas res important. ni tan sols si creus en la vida de les lletres. però és un detall. igual d'important que tots els altres...
Vinc de la foguera de les vanitats, i la veritat és que en el seu dia vaig llegir aquest post, i no hi vaig escriure res, perquè ja pensava que estava tot escrit. Però recomanaria "encaresidamente" un acord ràpid. Jo sóc lectora VORAÇ i com a tal compradora compulsiva de llibres, us confeso que de vegades els "prendria sense pagar" i tot, ei, els prendria, eh? compte.
ResponEliminaI estic cansada d'anar a les llibreries i fer aquest comentari, NO US EXPLICO QUAN EM PASSA A L'ABACUS, O A FNAC O A .... Us prometo que surto amb mal de coll i cervicals, perquè sóc de les que s'hi passa hores, i apa, gira cap a la dreta i avall, o cap a l'esquerra i avall i el mateix en versió amunt.Recoi, no van consensuar per on circulen els cotxes (UK no, però...)doncs no costaria gens, va, fem una mani?
A la biblioteca on treballo tinc els meus usuaris amb mal de colls insuportables... haurien de crear una altra entitat... Ara en sèrio... me n'habia adonat d'aquestes diferències, però no n'habia fet massa cas. Ara gràcies a en Jacme ja ho sé... I proposo una altra: perquè hi ha llibres que tenen els preliminars (peu d'edició, ISBN, copyright, etc etc...) al començament... i n'hi a d'altres que ho tenen al final???
ResponEliminaosti dani, pos no hi havia pensat mai en això que dius dels crèdits...
ResponEliminala manera correcta de posar-los és al darrera de la portada (que no coberta, eh?). Si apareixen al final, segurament, serà per influència de revistes o de fulletons (que no tenen una pàgina de crèdits com els llibres, i aleshores es posa al final per a que no moleste). Investigaré sobre el tema...
Perdona que et trenqui l'exclusiva, però el Monzó fa anys en va parlar en un article a la premsa, i deia això, que mentre que els anglosaxons tenen els lloms cap a un costat, i els francòfons cap a l'altre, naltros ho fotem a la bona de Déu
ResponEliminaUna de les raons que fan que les coses no es moguin d'on són és que la majoria de gent només constati i ningú no protesti ni proposi canviar.
ResponEliminaAmb això coïncideixo amb Vicent Partal que ho diu ben clar al seu post El valor de protestar
Els comentaris d'aquest post en són una mostra. Si ningú no proposa alguna cosa,- millor si és proposta argumentada-, és probable que aquest caos, metàfora de mil caos molt més greus i importants, es perpetuï indefinidament.
Jo tinc clar els raonaments possibles:
Per al llibre, com per altres coses importants, a més de la posició erecta, hi ha la posició de descans ;-)
Fins a qui, lògica pura, oi? Doncs be, ja ens hi estem acostant:
En posició de descans, el normal és que el llibre el veiem de cara i no de cul, oi?
Continuem amb el raonament: Agafeu un llibre, poseu-lo boca-celosa, -mirant cap al cel- és a dir, que li poguem llegir la portada.
Ara gireu-lo mica en mica fins a veure-li el llom...
Ja teniu com haurien d'anar les lletres als lloms:
Drets, erectes, títol i autor de dalt cap a baix.
Sobre la taula, d'esquerra a dreta.
Els que ho fan així són els que hi toquen.
I els altres, ens toquen els d'allò que no sonen.
Cal reconèixer tanmateix que s'enfronten dues lògiques: la que jo he exposat, que o deixa de ser una mica conservadora, i una de més rebel, jovenívola i provocadora: la que afirma que, a diferència del que passa en el món animal, la posició normal del llibre no és la de descans, sinó la vertical, l'erecta.
La tria, llavors acabar sent més una qüestió de nostàlgia o de resignació que de raó i lògica cartesiana.
Potser s'ha d'acabar votant... i matar-ho d'una vegada per sempre.
Feu arribar aquests raonaments al gremi d'editors i llibreters, per si tenen res a dir-hi. Els llibreters, segur que sí. A ells ja els deu anar bé canviar el lloc de la tortícolis, i no tenir-la sempre al mateix costat!
En la propera cimera sobre el canvi climàtic, no costaria res posar aquest esmena a l'ordre del dia, votada en un tres si no res. I un problema global, no resolt durant segles quedaria resolt en pocs segons i per sempre.
Jo ja us he donat la solució. Només cal treballar per implementar-la.
Ah! oblidava de dir que jo trio de baix a dalt, en posició erecta, mal que no es llegeix bé el llom en posició de descans!
Ah! qui dirà el pes de la nostàlgia!
La majoria de persones són dretanes i, en conseqüència, solen agarrar els llibres de les prestatgeries amb la mà dreta. Si alceu la mà dreta per a agarrar un llibre de la prestatgeria, al cap li és més fàcil inclinar-se cap a l'esquerra, perquè la columna vertebral, en alçar el braç dret, es corba lleugerament cap a l'esquerra, i el cap, per a mantindre la línia de la columna vertebral i no fer una altra curvatura, s'inclina espontàniament cap a l'esquerra, per això, per a facilitar la lectura del llom dels llibres desats verticalment en una prestatgeria, el text hauria d'anar de baix cap a dalt.
ResponEliminaAra bé, si donem preferència a la posició vertical del llibre, desat per exemple damunt d'una taula, com són ara els llibres de text, que fem servir amb molta més assiduïtat, tal volta fóra més adient que el text del llom anara de dalt cap a baix, per facilitar la seua identificació en una pila de llibres desats sobre una taula d'estudi o treball.
Per exemple: Tinc un llibre de gran format sobre Dalí que té el text de dalt cap a baix, no debades, en ser tan gran, el solc tindre desat damunt d'una taula en posició vertical: no tot lo món té unes prestatgeries adients per a encabir-hi eixa mena de llibres. També cal que faça esment d'un fet curiós: tot i que els diccionaris se suposa que són d'ús habitual, tots els que tinc tenen el text de baix cap a dalt, és a dir, com si els hagueren pensat per a ser desats verticalment.
Els de les autopistes, en canvi, ho tenen claríssim. Escriuen GONA TARRA DIRECCIÓ i es queden tan amples.
ResponEliminaQuant els llibres, jo aposto per l'opció del balanceig del cap. Com algú ha dit, va bé per les cervicals. O això diuen.