He trobat la notícia a la web de l'AELC.
Aquesta és una de les dades de l'estudi presentat sobre el consum mediàtic i cultural dels joves entre catorze i vint-i-cinc anys dels Països Catalans, fet per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura.
M'agradaria creure que tarden tant perquè llegeixen amb molt d'interès i atenció, fixant-se en tots els detalls; però em temo que no.
Entre altres xifres, per exemple, hi ha el fet només visiten, de mitjana, una exposició cada any i mig. Sí que és més asídua, però, l'assistència al cinema (una mica més d'un cop al més). Pel que fa a la llengua, l'espanyol continua guanyant la batalla al català, i tant en les lectures, com en el cinema i en els mitjans de comunicació l'espanyol supera amb escreix les xifres del català. Una altra dada preocupant és, precisament, el sector de població que no té cap mena de consum cultural. Segons l'estudi, a Catalunya, el País Valencià i les Balears hi ha cinc milions de majors de divuit anys que no obren mai un llibre.
Hem de fer quelcom perquè els nostres xiquets i xiquetes mantinguin l'interès en la lectura quan es fan grans.
L'Emili Teixidor en el seu darrere llibre La lectura i la vida dóna bones solucions. Llibre imprescindible per mares, pares i educadors.
ResponEliminaCalen polítiques culturals de foment de lectura que siguin valentes.
L'assaig de la Patricia Gabancho El preu de ser catalans defineix molt bé, l'estat en què ens trobem.
Salut i llibres!
Per sort. Les nenes de la meva família han tingut mestres que des de molt petites els han fomentat la lectura i amb molt bons resultats. Els pares també hi han influït.
ResponEliminaRealment és una llàstima comprovar que aquestes dades són ben verídiques... Però entre TV, ordinador, internet, videojocs i tantes històries, els nens i joves s'obliden de la lectura, és clar!
ResponEliminaEn el consum de cultura en català, malauradament crec que això obeeix a la llei de l'oferta, però no de la demanda... (perquè hi ha molt jovent que voldria consumir en català, però no tenen menú)
ResponEliminaNo he llegit el llibre de l'Emili Teixidor i penso fer-ho, però jo trobo que és tan díficil fomentar-ho, sembla que no ens en sortim malgrat els esforços... Recordo una entrevista que vaig veure (fa molts anys, és clar) amb Montserrat Roig. Ella proposava, que per fomentar-la hauríem de prohibir-la... dir-los-hi que llegir novel·les és perdre el temps, i que ells amb els llibres de text en tenen ben bé prou. Em va fer gràcia perquè em va recordar les escoles del franquisme, on ens deien més o menys coses semblants. En el meu cas com que a casa eren lectors ho tenia clar. L'opinió de casa era la bona i la de l'escola la dolenta. Ara no sé pas si això funcionaria.
ResponEliminaCarme
Els meus alumnes trigarien 5 anys.
ResponEliminaEl que diu Carme no és cap barbaritat. De fet jo, cada començament de curs, prepare amb molta cura la biblioteca de l'aula i els hi dic als alumnes que no la poden tocar fins que jo no acabe, que està talment prohibit. No us pogueu ni imaginar l'angoixa que els produeix. Quan per fi l'obro tinc por i tot.
ResponEliminaTriguen cinc dies a llegir un llibre i dos hores en petar-se l'últim joc de la playstation. Per cert, un joc de la play nova ronda els 100 euros i amb 100 euros pots comprar quatre o cinc llibres (més encara si son de butxaca). No és un problema de diners. Abans era un problema d'educació i cultura i ara ja és un problema generacional. Els nens que ara tenen set, vuit o nou anys no tardaran cinc dies, en trigaran deu.
ResponEliminaI els adults, cinc mesos a trincar! ;-)
ResponEliminaUna de les coses negatives és el sistema de bombardeig de llibres durant l'epoca escolar, el qual aconsegueix l'efecte contrari com heu dit. Per exemple, crec que en alguns cursos s'han de llegir 6 o 8 novel·les en un any, i coneixer dades de molts mes. Quan jo feia l'equivalent de 3/4ESO a Anglaterra (no per aixo crec que alli sigui millor, segurament qua ara tambe ha empitjorat), pos, el curs de literaura consistia en llegir, a fons, (i disfrutar) d'una novel·la, un llibre de poesia, i una obra de teatre en 2 anys!! Donava temps de sobres per parlar del llibre, de l'autor, de representar-ho, de tot, i molta gent despres agafavem el esquer per continuar investigant més llibres d'este autor o d'este estil o recomanat pel mestre. Sense obligacions.
ResponEliminaUn altra diferencia en la meva epoca (avui no sé) era que no teniem llibres de text a casa - n'hi havia a l'escola per alguns asignatures pero pocs, prenies apunts del profe i au, i aixi fins 4 ESO. No crec que vam ser mes tontos que els nois d'avui, i no ens aburriem de kilos de llibres. I evidentment no els podiem ratllar ni fer malbé, aixi guanyant un respecte pel llibre.
ALtre tema es si els xiquets han vist mai a sons pares llegint .... o quants pares els compren llibres pel cumple, per nadal .....?
Estic d'acord amb Brian. Els anglosaxons tenen un altre concepte de la literatura, i això es nota en la manera d'ensenyar-la. Jo vaig estudiar filologia anglogermànica. Les classes de literatura eren les millors.
ResponEliminaQuant se suposar que els nens han de llegir, entre classe i activitat extra escolar o entre videojoc i programa de la tele?
ResponEliminaEm costa creure en les enquestes. Recordo que quan tenia 20 anys hi havia una enquesta similar i parlant uns amics que ens anavem de festa al cotxe resulta que entre tots 5 llegiem més que tot el conjunt de la població espanyola.
ResponEliminaA les meves filles els agrada moltíssim llegir, ara, ja veurem quan siguin més grans. Però jo no deixaré de fer-los veure la importància que tenen els llibres i com va dir... "qui llegeix molt viu moltes vides"
ResponEliminaPotser els joves del futur llegiran aquests llibres-CD que entren per les orelles. QUIN DESASTRE.