Els meus fragments: La vida i el riu

Avui us mostro un fragment del conte "La vida i el riu" inclòs al recull El brogit de l’Ebre, de Cossetània edicions. En aquest llibre vaig tenir el plaer de col·laborar amb els següents autors ebrencs: Francesca Aliern, Agustí Bel, Zoraida Burgos, Andreu Carranza, Artur Gaya, Màrius López, Carme Meix, Hèctor Moret, Manel Ollé Albiol, Vicent Pellicer, Manuel Pérez Bonfill, Pere Poy, Emili Rosales i Gerard Vergés. La inciativa d'escriure aquest llibre,, amb l'Ebre com a fil conductor va sorgir de Cossetània Edicions. No us podeu imaginar la il·lusió i l'empenta que va representar per a mi, llavors un autor novell, que una editorial em proposés col·laborar en un llibre... i amb diners per endavant! Aquesta editorial ja va ser la primera que em va publicar un conte i enguany ha posat molt d'interès en voler publicar-me el proper recull de contes que apareixerà a principis de 2008.

A més a més, d'aquest fragment, la Montse Castellà n'ha extret algunes paraules per a la cançó "És com un miracle", del seu disc L'escriptor inexistent.

"El sol ja deu sortir en aquests moments i escampa de roig tota la façana dels Ports. Avui la muntanya es pot veure amb tot detall gràcies a l’última ventada que, com qui fa els vidres de casa seua, ens ha deixat ben net tot l’aire. Podria fer-se pagar per aquest espectacle, però, com és de franc, pràcticament ningú no s’hi fixa. Sempre que pot li agrada passejar per la vora del riu. Per algú que ve del Priorat, acostumat a un paisatge on després d’un turó sempre en ve un altre, trobar-se amb la plana que travessa l’Ebre és com un miracle. Normalment el riu baixa amb calma, com un presoner que espera el moment oportú per a deslliurar-se i fugir corrents a tota pressa. Quan això passa, et mostra la seva potència imponent i et fa sentir com un nen petit, que l’únic que pot fer és mirar com passa, amb la boca ben oberta. Es pregunta si l’aigua que veu passar ve del seu poble, riu Siurana amunt, i si quan arribi al mar se l’endurà el corrent a visitar altres costes, o si abans no es quedarà un temps al Delta fent de mirall del cel."