No porta mala sort arribar a la 13a de les Felicitats petites, en aquest cas, sempre és millor el 13 que el 12.
De tant en tant, estem a casa tranquil·lament mirant la tele o al cinema i veiem la imatge d'una ciutat o d'un lloc on hem anat. Llavors, ràpidament, no ens podem estar de cridar orgullosos: "Aquí hi he estat!". Després ens arriben els records d'aquella plaça on vam prendre cafè, o del pont des d'on miràvem passar un riu. Tot això ens fa feliços, ens fa sentir bé, perquè ens uneix un vincle especial amb aquell lloc, perquè haver-lo conegut ens el fa estimar.
Potser ens hauríem de conèixer més els uns als altres.
M'ha agradat aquesta entrada... !Aquí hi he estat"... dic jo també -o de vegades penso- quan visualitzo algun d'aquests espais...
ResponEliminaL'enyor del temps passat es barreja amb les ganes de viure, de tornar-hi...
Per cert... has provat l'estalvi de pantalla?
ResponEliminaTens raó, crec que ens passa a tots. Fa il·lusió.
ResponEliminaCarme