Ronda naval sota la boira, de Pere Calders

Ronda naval sota la boisa és la novel·la més valorada pel mateix Pere Calders, una opinió corroborada per la crítica. Aquesta novel.la ens deixa entreveure l’estil que caracteritza els seus contes, i la ironia i els elements imaginatius i fantàstics no són obstacle perquè l’autor pugu imeditar sobre aspectes morals o temes transcendents, i fins i tot donar la volta a convencions socials o frases fetes. Barreja fets que poden semblar reals amb actituds que no són gens habituals. Per exemple la dèria del capità del vaixell a punt de naufragar en què una banda toqui en el moment culminant, i, encara més, que alguns passatgers s’avinguin a tocar en aquesta banda. El llibre és la metàfora d’un món que també va a la deriva. Però fins i tot en els moments més crítics, la ingenuïtat del protagonista l'ajuda a mantenir intacte l'optimisme i a tornar-se immune al risc de patir un estat d'enfonsament anímic.
Per tot plegat, Ronda naval sota la boira, una novel·la construïda com un perfecte mecanisme de presició, demostra ser una obra tan personal com profunda.
Un parell de perles extretes del llibre:

"El fet que ens plagui de tenir una casa, amb sostre i parets i portes que tanquin, no vol dir que renunciem al dret de sortir a passejar."
"Aquí reposa un home el nom del qual fou escrit damunt l’aigua."