La història de la família Fatsini és el fil del relat que explica la vida dels primers pagesos pobladors del delta dret de l’Ebre. Les circumstàncies que viuen els protagonistes responen a fets històrics novel·lats. L’aigua de l’Ebre i l’esforç d’aquestes persones transformaran un món en un altre, en convertir les terres ermes en arrossars.Les dos espurnes que propiciaren el canvi foren les desvinculacions de terres i desamortitzacions, i la renovació del projecte de navegabilitat de l’Ebre. L’èxit de la primera va permetre la colonització de les terres del delta i el fracàs de la segona estimulà la construcció dels canals que abeuren els arrossars, en empènyer la salabror a les profunditats del soler.
Però per a comentar el llibres, res millor que el poema d'Albert Guiu, reconegut amb el 27è premi Marià Manent i que el 2006 va rebre el 22è Premi Miquel Martí i Pol pel seu poemari "De la mà de la meva filla", publicat per Aeditors.
Mots d'arrós i cors d'aigua,
cançons humides de feinejar
una geografia de puny alçat,
i un temps de canvis de paisatge.
Una mà ferma escriu amb pols pretèrit
la història d'una nissaga
feta de sang, suor i llàgrimes...
una terra s'alça per l'empenta d'una història
i camina amb petjades de tinta
per les ribes d'un paper que es fa poble
al ritme d'una simfonia que naix
a poc a poc com tot lo que és humà,
com tot lo que es fa amb arrels indígenes,
com tot allò que sargeix unes terres
que d'ignotes passaren a fèrtils
i de fèrtils a literàries
gràcies als dits àgils, forts i destres
d'una dona amb cua de rabosa
que es mira des dels port de la nostàlgia
unes terres de salabror.
Fa temps em va arribar aquest poema,em van explicar que era dedicat a la filla que va morir en 4 anys de la iaia de l'Albert Guiu, vaig trobar el poema esfereïdor...no hi ha res més terrible que la mort d'un fill..
ResponEliminaLa pitjor de les escenes
és el dia d'un enterrament,
un taüt menut, una església plena,
un cos amat confós amb la terra
i als peus d'una creu
el teu nom fet sagrament.