Són molts els blocs que sente la necessitat de compartir amb els seus visitants les seves fites, com ara superar les 10.000 visites, el nombre d'enllaços, el rècord de visites en un dia, etc. Altres s'estimen més ser discrets en aquest aspecte, i fins i tot ho critiquen, i parlen d'autobombo. Jo penso que es pot fer de tot en aquesta vida, de forma respectuosa als els altres i sense caure amb una autocomplaença excessiva.
Jo, quan tinc una alegria, m'agrada compartir-la amb la gent que estimo (amics, familiars, companys i també visitants al bloc) i, entre altres coses, els blocs serveixen per a això, per a abocar-hi idees i sentiments, tot i que entenc perfectament l'opinió contrària.
De totes maneres, permeteu-me que no em pugui estar de compartir un parell d'alegries d'aquesta setmana que, en part, vosaltres heu fet possible: entrar a la llista dels 10 primers del rànquing Alianzo de blocs en català, i aparèixer per segona vegada a la secció Paraula de blog del suplement cultural de l'Avui.
Doncs serà que es fa justícia a la tasca que desplegues des d'aquest bloc. L'enhorabona i pensa que això només ha fet que començar.
ResponEliminafelicitats doncs!
ResponEliminagràcies per nar passant tu també ;)
Hola, Josep Ma, jo no sóc partidària d'això, pel fet que no en vull ser esclava, que em conec, són poques les alegries i no em convé una que m'obligui a estar "a la cresta de l'onada" Sé que el dia que em cansi o no tingui res a dir de nou, plegaré!!! Petons, maco i felicitats pel lloc.
ResponEliminaLes alegries cal compartir-les.
ResponEliminaFelicitats!
Hi ha blocs molt interessants, molt densos i plens d'energia literària i de pensament que no juguen a comptar-se les entrades.
ResponEliminaGeorgie.