Fa uns dies vaig veure un reportatge sobre la problemàtica de gent que es muda de casa i que no disposarà de prou espai per als seus llibres. Aquí arriba el primer pas dolorós: haver de fer la tria dels llibres dels quals t’has de desfer. Un cop superat aquest trauma, amb certa mala consicència, et dirigeixes al lloc que et sembla més digne i on els acolliran com es mereixen: una biblioteca. Però les biblioteques no poden acceptar totes les donacions; tampoc disposen d’un espai ilimitat Els llibreters de vell no en volen saber res de la majoria dels teus llibres, i només se’n queden uns quants. Es poden fer donacions a alguna entitat que els accepti, però, al final, (si teniu algun llibre al costat, tapeu-li els ulls) alguns exemplars hauran de ser abandonats o llençats al contenidor de paper. Llavors et ve al cap aquell famós anunci: ell mai no ho faria. Per sort, jo encara no m'he trobat mai amb aquest dilema.
Jo tampoc m'hi he trobat mai, però una coneguda el que fa és que abans de llençar-los, els ofereix als amics. I una altra opció és alliberar-los en algun punt de bookcrossing.
ResponEliminaÉs veritat, és tot un drama. Tinc llibres de quan estudiava el batxiller que me'ls estimo molt i no me'n desfaria mai. Però si ara em mudés, en tinc 4 en una bossa que no els vull ni al prestatge. Són els desterrats perquè d'alguna manera la seva lectura m'ha fet sentir estafada:
ResponEliminaPassions romanes, Mª de la Pau Janer-> diuen que la realitat supera la ficció però en aq cas la realitat de la història és tant forçada que ni en la ficció d'un llibre és creïble.
Literati, Barry McCrea-> Dels pocs llibres que m'ha entusiasmat bojament al principi, i al final m'he trobat amb un final que se li ha escapat de les mans a l'autor.
Pigtopia, Kitty Fitzgerald-> regal del meu ex, em va dir que li recordava molt a mi i és una història tant cruelment humana que se'm va fer insuportable (potser per les paraules del meu ex)
Hojas de Hierba, Walt Whitman-> un altre regal del meu ex. Infumable.
Si algú els vol, els regalo. No els puc tirar, seria un crim. Però tampoc els puc donar l'honor de ser a la meva biblioteca. Potser a tu t'agradaran i podran ser restaurats el seu honor i la seva celsitud.
El meu e-mail per si algú els vol (ho dic de debò): sigorgik@hotmail.com
la majoria de biblioteques públiques acepten la donació de llibres, intenta-ho
ResponEliminasalutacions
Pots fer un concurs literari i premiar amb els llibres que no han de ser abandonats al guanyador.
ResponEliminaEs fa cultura de totes formes i no deixa de ser un bon premi.
Per sort, no m'he vist mai obligat a desfer-me de cap llibre per manca d'espai. He patit, sí, un grapat de mudances, i, el que és pitjor, haver de viure "a cavall" de tres o quatre cases simultàniament, cosa que m'ha obligat a fraccionar la biblioteca i a triar (dolorosa tria) els que m'havia de portar darrere i els que havia de deixar a altres llocs (encara em trobe en aquesta situació).
ResponEliminaCrec que se'm partiria el cor si em veiés en aquesta situació.
Jo també vaig veure el reportatge i se'm va estrènyer el cor.
ResponEliminaUn cop també em vaig traslladar i vaig tenir els llibres encapçats durant més d'un any, no és el mateix per què jo sabia que quan tingués el lloc arreglat els podria tornar a alliberar, però va ser una mica angoixant tenir-los i no tenir-los a la vegada.
Em sembla una bona idea deixar-los en algun punt de bookcrossing. A la bilioteca de Sant Cugat, n'hi ha un. Tenen un racó, d'unes mides prou raonables, amb força prestatgeries, per a que la gent i deixi els llibres que ja no vol. Tothom se'ls pot emportar si els vol, tornar-los o no tornar-los, ningú et demana cap explicació. A mi em sembla molt bona idea.
ResponEliminaNo us calfeu el cap: oferisc asil per a llibres. Promet que tindré cura d’ells com si fossin meus i mai no els abandonaré. Només que us feu càrrec de les despeses d’enviament, ja em conforme (si m’apureu, i no és gaire lluny, vaig jo mateix a per ells).
ResponEliminaAvui mateix m'he trobat amb un dilema així. La facultat d'educació de la UdL ens traslladem a un nou edifici i clar...fan les coses tant i tant "grans i espaioses", que pels llibres no tenen suficient espai. Per això ens han ofert als alumnes la possibilitat de poder agafar-ne algun si ens interessava o els llençaven a la paperera. I com no: cap a casa que els llibres no fan mai nosa!
ResponEliminaJo també passava per aquí... i quina sort!
ResponEliminaGràcies per l'apunt i els comentaris escrits fins aquest moment. Actualment em trobo en el drama narrat i aquesta lectura m'ha servit d'ajuda per sentir-me menys malament amb mi mateix.
Prenc bona nota dels consells i aprofito per fer un comentari sobre el "bookcrossing" (ai, els anglicanismes!): el sistema d'alliberament de llibres em sembla molt positiu, sobretot perquè es crea una interrelació entre les persones gràcies als libres. Però, ai las!, no existeix una web en el nostre idioma per establir aquests enllaços sobre la nostra literatura o parlar d'altres literatures en la nostra llengua.
Potser haurem de liberalitzar el servei, tipus com l'exemple que ha proposat la Carme.
P.D. josepmanel, com contactar amb tu per crear un asil?
Fins aviat, segur.
Sigorgik: qui hauríem de desterrar són els autors d'aquestes obres infumables. Els pobres llibres no en tenen cap culpa. A la teva llista hi afegiria Espido Freire, Mario Mendoza, Arturo Pérez-Reverte i, de pas, la Júlia Otero.
ResponEliminaSi us trobeu en aquesta situació us queda el recurs del protagonisat de la Casa de papel.
ResponEliminahttp://lespolsadallibres.blogspot.com/
Si he de fer això truqueu-me, jo me'ls quedo encanat!
ResponEliminaAlemnys envieu-me un mail, que sí, que de veritat, me'ls quedo.
ResponEliminahttp://elvertigen.bloc.cat/post/8382/171082
ResponEliminaGulchenruz, posa't a la cua!... Però supose que hi haurà per a tots! He, he!
ResponEliminahttp://cat.bloctum.com/josepmanel
Doncs sincerament, a mi hi ha llibres que no m'ha fet res enviar-los al contenidor de paper (pocs, després d'esgotar altres opcions). Al capdavall, potser es reencarnen en llibres millors...
ResponEliminajo m'hi he trobat i vaig fer el que diu en ferran (un que passava), és a dir, oferir-los als amics. Així no va ser tan dur!
ResponEliminaEls llibres infantils (que guardava dels meus fills) els vaig portar a una escola, se'ls van quedar encantats.