"Quasi d’amagat de tothom, sense dir res, la nit es deixa caure lentament sobre els terrats del meu poble, i la foscor que amb ella porta fa que sols es vegi ara la silueta del Montsant, que s’esvaeix lentament, ignorat per tothom avui. Per tothom, menys pels dos campanars de l’església, que no es deixen perdre mai, des de la seva altura, aquest espectacle diari. Avui, la foscor s’agreuja més perquè la lluna, com volent demanar permís, s’amagarà encara una estona rera els cingles de Siurana, esperant el moment idoni per il·luminar-nos tendrament. "
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada