III Seminari sobre patrimoni literari i territori

Espais Escrits i la Institució de les Lletres Catalanes van convocar el III Seminari sobre patrimoni literari i territori, que enguany s’ha celebrat a Móra d’Ebre i Benissanet, entre el 8 i el 10 de novembre, amb la col·laboració de l’Associació Cultural Artur Bladé, l’Institut Ramon Muntaner i la Fira del llibre i de l’autor ebrenc. Aquest Seminari aspira a generar instruments de reflexió o propostes d’acció útils a tots els qui treballen per fer visibles la figura dels escriptors i la seva vida quotidiana.
Jo només vaig assistir el dia 10, però em van semblar molt interessants tant les ponències com els contactes que vaig realitzar.

Carme Torrents, historiadora d’art dedicada a la direcció de la Fundació Jacint Verdaguer, va fer un anàlisis dels centres de patrimoni literari català i va posar de manifest que, malgrat l’aparició de noves tecnologies i els canvis que representen per a la nostra societat, les persones sempre tindran la necessitat de transcendir a través de l’art i la literatura, d’endinsar-se en històries i personatges.

Lluís Solà, autor i director teatral, va posar l’accent en la importància del so com a matèria primera de les paraules, de la llengua.

Jaume Huch, escriptor, editor i fundador de Gàudium (Associació per a la promoció de la literatura i el patrimoni artístic catalans) ens va explicar la història i la situació actual dels audiollibres, així com les seves possibilitats.

Vicent Partal, periodista i director de VilaWeb, va comentar que el fenòmen d’Internet influirà, evidentment, en els escriptors i la literatura, com qualsevol altra avenç o canvi social, però on tindrà més repercussió serà en tot el que envolta la literatura, és a dir, edició, distribució, difusió… També va posar de manifest el bon moment de la llengua catalana a la xarxa, afirmant que el català ha guanyat la batalla d’Internet, tot i haver perdut la del cinema o dels vídeojocs.

Pere Poy, filòleg i professor de secundària, es va encarregar de fer una exposició sobre el cànon narratiu. Pel meu gust, la seva actuació va ser especialment brillant. Va ser molt incisiu i realista en diversos aspectes, com ara la poca repercussió social que té, malauradament en realitat, la literatura. També va incidir en la necessitat d’un major entusiasme i dedicació per part del professorat per a millorar l’aprenentatge de la literatura. En relació amb el cànon literari català, va exposar els criteris que se segueixen per a establir-lo i les qüestions i discrepàncies que planteja. Va argumentar que les institucions que proposen els escriptors que formaran part del cànon, acostumen a anar lligades a un determinat territori, cosa que provoca l’existència de "zones d’ombra" que han caigut injustament a l’oblit. Finalment, va reivindicar les figures del cànon narratiu ebrenc: Moncada, Bladé i Arbó.
Només hi ha un aspecte de la ponència de Pere Poy on no hi estic del tot d’acord. Va afirmar que la minsa repercussió de la literatura en la societat actual es deu a que no té una finalitat pràctica. Jo no ho penso això, i segur que ell, en el fons, tampoc, ja que la riquesa, el coneixement i el domini del llenguatge que ens proporciona la literatura és útil per a qualsevol àmbit particular o professional de la nostra vida.