Emmarcada en l’època de la Dictadura, aquesta novel·la que va guanyar el premi Planeta l’any 1975 narra la vida de Carlos Hondero des de la seva infància fins que es converteix en un home poderós. La història del protagonista és complexa, carregada d’ambició, de vanitat i, sobretot, d’un sentiment de culpabilitat, possiblement el tema fonamental de la novel·la. Amb la lectura del llibre es fa també un repàs a la nostra història recent, no tan allunyada en el temps com sembla, i a la vida d’aquell temps a Barcelona.
Us la recomano i us en deixo una petita mostra:
Us la recomano i us en deixo una petita mostra:
Cuando se dignaba asomar con la suave brusquedad de los temblores de tierra.
Nadie es nunca como ha sido.
Lo malo era saber escribir y no saber donde mandarlas.
Las guerras civiles son masturbaciones del egoismo.
Nunca seré el marido de Alicia. Y, efectivamente, no lo fui. Pero me casé con ella.
...l'apunt
ResponEliminaLa vaig llegir fa més de vint anys i em va agradar molt. La vaig englobar dins de la mateixa categoria que Un millón de muertos, Los cipreses creen en Dios i no recordo com es deia la tercera d'aquella trilogia de Gironella...
ResponEliminaSalisachs té un gran ofici. Segons la meva opinió, la seva fe catòlica, que sempre manifesta, li espatlla una mica els finals. Reflecteix molt bé aquest llibre una postguerra que cal analitzar, en la qual, els qui van guanyar de veritat la guerra no van ser els ideòlegs sinó els oportunistes, que van saber ser on calia per fer diners. HI ha un llibre no reeditat, de González Ledesma 'Los Napoleones', per mi el millor d'ell, mes enllà dels policíacs, que reflecteix també el tema, els napoleons són els qui de debó guanyen i fan diners, els espavilats, els que saben canviar de jaqueta i pujar en la societat que els envolta en cada moment.
ResponElimina