Avui no cal buscar gaire per trobar una felicitat petita. Un dia de festa entre setmana ja és prou motiu de felicitat, és com un regalet dels déus del temps. No us feu els despistats, ja sé que molts, quan us arriba a les mans el calendari de l'any nou, mireu de seguida en què cauen determinats dies festius.
Molts fareu pont, i gaudireu d'embussaments a les carreteres. Jo no, jo treballo el divendres, però tot i així serà un dia especial, ja que, probablement (espero), el volum de feina disminueixi i tot es faci amb un aire més relaxat.
Si avui, dijous, esteu llegint aquest post, ja us heu plantejat bé si no teniu una manera millor d'aprofitar el dia festiu?
jo tinc examens, però tot i així crec que reposaré...
ResponEliminaAlguns, fins i tot, treballem, però no perquè no fem pont, sinó perquè als Estats Units això de la Constitución Española els queda molt lluny.
ResponEliminaSalut, des de Nova York.
Aqui a Suècia no és festa. Són molt pagans aquesta gent, gairebé no celebren res, tret del Nadal ( pero ja han perdut el sentit del que és ) i el seu midsommar. Jo treballo més que mai.
ResponEliminaDoncs jo mateixa ara em preparo per anar a treballar... I per a tots aquells que avui treballin he deixat una mica "d'alegria" al meu bloc! Que passis un bon divendres!
ResponEliminaAmic Tibau,
ResponEliminaUna felicitat petita, com a mínim per a nosaltres, és llegir que al suplement cultural de l'Avui han recomanat el teu llibre "Postres de músic".
Felicitats, amic!
Les de Llegeixes o què?!
crec que la felicitat més gran consisteix en saber trobar les felicitats petites.
ResponElimina