De vegades tenim discussions menudes, polèmiques absurdes suscitades per algú que ens contradiu, que afirma que estem equivocats en el nom d'un actor, o en la data que vau sopar en aquella pizzeria. Sovint tots dos bàndols es carreguen de raó dalt del seu castell i ningú vol baixar del burro.
Quan arribes a casa no pots evitar fer ràpidament la consulta sobre el tema de debat i, de tant en tant, comproves satisfet que tens raó, i et mors de ganes de trobar-te cara a cara amb el teu contrincant i saborejar el moment de dir-li: tinc raó!
Una d'aquelles felicitats petites que ens fan humans.
M'encanta tenir raó, que més puc dir!
ResponEliminaCom va dir un blocaire que em va insprar un post: "¿Quieres la razón? te la regalo todas las veces que quieras. No la necesito siempre para sentirme bien." ;)
ResponEliminaqui té la raó té la raó i no ens posarem a discutir
ResponEliminasalutacions
perdón ¿ no hay un gazapo en la entrada? "burro"?
ResponEliminaI a vegades arribes a casa i t'adones que no en tens...També m'agrada trobar-me cara a cara i dir-li que no la tinc. Reconèixer els errors també és d'humans!
ResponEliminaSalutacions!
no se lo tome a mal,por favor,
ResponElimina... en el fons, començo a pensar si el plaer no és en la pura dialèctica...
ResponElimina=;)
Jesús M., et deixo una coseta a casa, espero que no et molesti....
somrisset!!
Comprendo que no me conoce y después de aquel incidente piense que hay un doble sentido en mi comentario,pero no es así,suelo ser muy clara. Ha sido deformación profesional,soy maestra e instintivamente corrijo,es un defecto,al momento que le di a publicar pensé que sería mal interpretado,pero el objetivo sólo era que pensé que era un gazapo castellano,aquí decimos ase, ruc,pero también lo he buscado en el diccionario y efectivamente es correcto,asi que tiene toda la razón del mundo en cuanto que no es un gazapo.Saludos
ResponEliminaLa raó és fum intangible,
ResponEliminala raó són petjades esborrades
per les passes que tot ho canvien
d'una humanitat que no vol raons,
la raó es una Ítaca que no existeix
per als que cerquen de veres
el fet d'ensenyar i ser ensenyats.
Sócrates, per exemple, sabia que no podia arribar a conèixer res i, se'n fotia literalment de tots aquells saberuts que anaven pel món dient que tenien raó en quelcom.
La raó és un subtil mos d'infinit que cap humà pot fer, perquè les nostres dents no poden mossegar la pedra on rau la coneixença de les coneixences.
Jo mai crec tenir raó en res, però albiro com a bon metafísic ambulant totes aquelles coses que em desperten curiositat i, totes aquelles persones que em poden dur a alguna satisfacció diguem-ne humana.
Seré hipòcrita i citaré la frase de Sócrates que espero que la gent que ho necessita i no són quatre ni cinc, són legió, s'apliqui: L'oracle de Delfos diu que sóc el més savi d'Atenes, perquè ell és l'únic que sap, que jo sóc l'únic que sé, que no sé res".
Bé, poc més a dir, Aposto per l'entrada de Jordi González que és didàctica, terapèutica i sobretot humana.
Albert Guiu.