El trapezista sempre em porta bones notícies; l'hauré de nomenar el meu àngel anunciador.
Fa uns dies em va comunicar que havia utilitzat un dels meus contes en un dels tallers impartit a L'Escola de Lletres de Tarragona .
Els parlava dels personatges, de com contrueixen a si mateixos amb el que fan, el que diuen i el que diuen d'ells. I per exemplificar-ho, els havia passat un relat de Postres de músic (havent-ne tret una paraula del títol prèviament) i l'exercici consistia a deduir quin era l'adjectiu que hi faltava.
Sembla ser que no els va costar gaire endevinar l'adjectiu ocult d'aquest conte amb un personatge peculiar. No dic de quin contes es tracta per si algú que ha llegit el llibre vol endevinar-lo.
Aquesta és una altra alegria que m'emporto aquests dies; una alegria que no es pot comprar amb els diners de la loteria que no m'ha tocat.
L'alegria és meva, per poder gaudir de la bona literatura que fas.
ResponEliminaQuina cosa més meravellosa deu ser per a un escriptor que els seus relats serveixin per ensenyar bona literatura als altres. Enhorabona!
ResponEliminaHola! Jo era una de les alumnes: va ser un autèntic goig llegir el text en questió! Com vaig dir a l'Òscar, admiro profundament aquell que és capaç d'escriure un relat humorístic de qualitat...
ResponEliminaMoltes gràcies, quimera, per a mi és una gran alegria conèixer la reacció dels lectors.
ResponElimina