Aquesta novel·la de William Maxwell retrata amb unes quantes pinzellades la vida d’una família nord-americana mitjana a principis del segle XX. La història es narra en tres fases, segons el punt de vista del fill petit, del fill gran i finalment del marit. A poc a poc, es va notant com s’atansa la tragèdia ("Abans que s’acabés aquell dia també s’espatllaria tot, com sempre") que amenaça la vida tranquil·la d'aquest poble i d’aquesta família que gira al voltant de la mare, autèntic nucli i cente des d’on es reparteix la tendresa. Tots tres en depenen, necessiten del seu amor i de les seves atencions d’una forma desesperada. "Totes les línies i superfícies de l’habitació convergien en la mare".
Una novel·la amb el regust de la tristesa per tot allò que anem perdent.
"Va creuar l’habitació i va sentir l’eco de les seves pròpies passes. Llavors va saber que, ja que a partir de llavors estaria sol, les seguiria sentint total la vida."
Una novel·la amb el regust de la tristesa per tot allò que anem perdent.
"Va creuar l’habitació i va sentir l’eco de les seves pròpies passes. Llavors va saber que, ja que a partir de llavors estaria sol, les seguiria sentint total la vida."
Es una novel·la força interessant, sí. Però trista, com gairebé la majoria de la literatura d'aquest país.
ResponEliminaVeig que t'has decidit a llegir-la.
ResponEliminaTot i que és trist, trobo que és un llibre molt dolç, la sensació que et queda al final és d'un somriure.
http://lespolsadallibres.blogspot.com/search/label/William%20Maxwell