39è joc literari: continueu un conte.

Aquests jocs literaris de cada dimecres pretenen fer més proper i entretingut el món dels llibres i de la literatura. De tant en tant, també us animo a despertar la vostra creativitat i fer un petit exercici literari. Per això, avui, al 39è joc literari, us proposo que m'envieu a jesusimaite@gmail.com una petita continuació al següent fragment del conte Vermell, inclòs al meu primer llibre, Tens un racó dalt del món.

Animeu-vos a participar, totes les vostres propostes seran benvingudes i vàlides per a participar al sorteig dels premis mensuals, d'acord amb el post anterior.

M'alegrarien especialment les propostes provinents d'alumnes de centres d'ensenyament, per la qual cosa animo a professors i professores de literatura a difondre aquesta iniciativa.

Us aviso que algunes o totes les propostes seran publicades en aquest bloc, amb el vostre nom, o amb pseudònim, com vulgueu, llevat que em demaneu el contrari.

VERMELL (fragment)

"Les cartes d'amor que mai va rebre buiden d'alegria el segon calaix del tocador i, als peus del llit, unes espardenyes no estrenades encara esperen a qui les guiï. Mentrestant, com cada nit, deix anar una tendra cançó tot raspallant-se el cabell (ha d'estar ben maca per al seu estimat). Sovint s'imagina que, després d'amagar una rosa vermella sota el coixí(vermella com els seus llavis) , se li atansa per darrera i l'abraça ben fort; com abraça un home apassionat. Tanca els ulls, esperant; però és el silenci amarg qui l'encercla amb els seus braços. Aixeca el coixí i comprova que només uns peücs de llana, molt gastats, trenquen la nua blancor del llençol. Estreny les dents i maleeix el dia en què, enmig de dolces carícies, va jurar-li que tornaria, ara farà uns trenta anys."