el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Estèticament, és maca,la foto. Però per mi la bellesa d'un capvespre està en l'interior de cadascú; com millor t'ha anat el dia, més maco és el capvespre.
Preciosa la foto, però per a mi el moment és el més importsant: la calidesa dels colors i el teu propi interior com diu En Josep Manel. El blau d e demà a mi em queda a segon terme.
Crec que són sobretot els colors, que et fan tenir la sensació que el dia acaba bé. Mai no he tingut la sensació, veient una posta, que hagi estat un mal dia. Deu ser un condicionament biològic. El cas és que en el seu moment vaig poder convèncer el meu home de pintar casa nostra amb els colors del capvespre i sempre tinc ganes de tornar-hi...
A totes dues coses? Sense la segona no podríem,certament, apreciar la primera.
ResponEliminauns foto ha de reflectir un sentiment, aquesta ho ha consigueix, felicitats
ResponEliminasalut
crec, que amb els ulls que saben captar el moment, com ha sigut el teu cas..
ResponEliminaUna foto preciosa, bon dilluns, petons maco.
Sincerament no ho sé, però mai cap ha deixat d'enamorar-me...
ResponEliminaPotser és aquest l'encant.
En la fusió del blau del dia i amb la llustror que s'atança!
ResponEliminaPreciosa la imatge!
El capvespre no ens hauria de portar la incertesa?
ResponEliminaEstèticament, és maca,la foto.
ResponEliminaPerò per mi la bellesa d'un capvespre està en l'interior de cadascú; com millor t'ha anat el dia, més maco és el capvespre.
Ostres tu, meravella de foto, càlida i acollidora, preciosa de debó. Una troballa...
ResponEliminaJo crec que es troba en les dues coses. Per cert, la foto, molt maca, amb molta bellesa i calidesa.
ResponEliminaPreciosa la foto, però per a mi el moment és el més importsant: la calidesa dels colors i el teu propi interior com diu En Josep Manel. El blau d e demà a mi em queda a segon terme.
ResponEliminales dues però jo també hi afegiria la mirada de qui s'atura a gaudir-ne
ResponEliminael capvespre ens convida a fer balanç, la reflexió i a pensar en l'endemà, en el futur, sempre amb colors...
ResponEliminaMolt bonica la foto i el pensament
Crec que són sobretot els colors, que et fan tenir la sensació que el dia acaba bé. Mai no he tingut la sensació, veient una posta, que hagi estat un mal dia. Deu ser un condicionament biològic. El cas és que en el seu moment vaig poder convèncer el meu home de pintar casa nostra amb els colors del capvespre i sempre tinc ganes de tornar-hi...
ResponEliminaMolt maca la foto! :-)
ResponEliminaEn la generositat involuntària de qui la troba en un instant i la transmet, atorgant-li un grau menys de temporalitat.
ResponElimina