el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
08 de gener 2008
Montsant
El Montsant, dalt de tot dels dies, ens ensenya on s’amaga la saviesa, com les arrugues dels vells, com les pàgines d’un llibre.
Després de veure'l tantes vegades des de la vinya de mon pare, un dia vaig decidir pujar-hi i va ser tota una experiència que em va fer repetir, una vegada i una altra. El Montsant, com totes les nostres muntanyes té alguna cosa que t'enganxa...
Després de veure'l tantes vegades des de la vinya de mon pare, un dia vaig decidir pujar-hi i va ser tota una experiència que em va fer repetir, una vegada i una altra. El Montsant, com totes les nostres muntanyes té alguna cosa que t'enganxa...
ResponEliminaBonic, el Montsant, i bomniques les paraules.
ResponEliminahola jesús, tens un meme al meu bloc... ;))
ResponEliminael Montsant és màgic, qui s'ha quedat a dormir ho pot comprobar, aquesta muntanya te algo que t'atrau, hi pujo si puc una vegada a l'any, bona foto.
ResponEliminasalut
La màgia que té el Montsant és que ha passat desapercebut davant d'altres massissos i s'ha mantingut genuí. Allà s'hi sent el silenci molt fort !
ResponEliminadesprés de veure tentes vegades ara ancara magraden mes gracies a bosaltres gracis de tot cor adeu simpatics
ResponEliminatot molt bonic i gracies per lñes bistes tant boniques i es tu pendes ade a tots astra una altra begada adeu
ResponElimina