Vida privada, de Josep M. de Sagarra (II)

Tal com vaig comentar en el post de diumenge passat, la novel·la Vida privada, de Josep M. de Sagarra, m'ha fet una molt bona impressió i us el recomano novament. Avui em ve de gust transcriure uns quants fragments més d'aquesta obra. Com ja vaig dir, la novel·la fa un retrat sense pietat de la noblesa catalana de principis del segle XX, representada en la família Lloberola. La mort de Don Tomàs, el pare de la família, ens mostra aquesta decadència: "Leocàdia com immunitzada ja pel dolor, i els fills amb unes ganes terribles que el seu pare s'acabés de morir i no els empipés més... Don Tomàs, mort, feia l'efecte d'una disfressa malsana; un ninot esgarrifós inventat pel temperament d'un brètol. L'enterrament encra es va poder fer amb una mica de pompa. Hi assistiren quatre gats."

Aquesta classe social no queda gaire ben parada en tot el llibre:

"Tota la tradició d'ells és la humitat de les parets; fora d'aquestes parets hi ha la vida que ells no han comprès... Mentre tenen boscs per tallar i un capellà que els digui la missa a domicili i un parell de criats que els treguin la pols de les cadires, van tirant."

Sagarra també critica l'excessiu materialisme de la societat de l'època, cosa que ens demostra que, en el fons, el món no ha canviant tant com sembla:

"... un món una mica materialitzat, en el qual es respecta la marca i el preu de l'automòbil abans de conèixer la persona que hi va repapada a dins, i a aquesta persona se li obre un crèdit moral i un crèdit d'elegància proporcional al preu i a la marca del seu automòbil."