Actuar amb naturalitat davant d'una entrevista?

Avui ha sortit al Diari de Tarragona l'entrevista que m'ha fet Joan J. Carot sobre El vertigen del trapezista. No deixa de sorprendre'm trobar en un titular alguna de les frases que he pronunciat. Se suposa que quan s'entrevista a una persona que escriu llibres, les respostes han de ser mínimanent intel·ligents i amb cert sentit i coherència. Repeteixo: se suposa.

Jo no tinc encara la soltura ni la gràcia per a desenvolupar-me amb facilitat en el llenguatge verbal. El paper que jugo més a gust és el d'escriure, i aquí puc pensar amb calma, retocar, modificar, filtrar i mostrar frases amb cert sentit i que expressin mínimament la meva intenció, que no sempre és fàcil. Minuts després de l'entrevista sempre se m'ocurreix una frase genial, o més original, o molt més indicada per a expressar el meu pensament.

Pitjor encara quan et fan la fotografia i has d'agafar el llibre amb aparent naturalitat i amb un somriure que no resulti fals. En aquest cas, a més, a proposta del fotògraf, he hagut de passar per damunt de les plantes que rodegen la font de la plaça de l'Ajuntament, i això potser no està gaire ben vist, tenint en compte que treballo al servei de manteniment i serveis.