Felicitats petites (32): parèntesi

Anem sempre atrafegats amunt i avall, fent tard, i si mirem el rellotge, encara fem més tard. El món sembla que no pari de girar i sovint sentim la vanitat de creure que la nostra presència és imprescindible. Però tot això és fals.

Per sort, existeixen petits oasis on tot aquest món irreal que ens aclapara no hi té entrada. Un d'aquests llocs màgics, que ens proporciona la Felicitat petita d'aturar el temps, és la barberia.

Quan hi entres, has d'esperar-te un moment, però aquest intant no és tens com a la visita del metge, ni emprenyat com a la cua d'un lloc oficial. Aquí pots fullejar sense pressa les darreres declaracions abans o després d'un partit, i fer un cop d'ull a determinades pàgines plenes de fotos de l'Interviu.

Sovint s'estableix una amable tertúlia que normalment gira al voltant del futbol o de la política municipal, però sense discussions ni mal rotllo, mentre et passen les mans pel cabell i se te'n van els mals de cap.

Qui sap, potser algú hauria de tenir la idea de convertir l'ONU en una gran barberia, i el món giraria millor.