Una postal de conte

Ja he dit diverses vegades que iniciar el blog m’ha permès conèixer moltes persones (de forma virtual i real) i viure emocions i anècdotes que, de vegades, semblen irreals. Avui us explicaré un d’aquests casos que semblen l’argument d’un conte, però no ho són.
Fa uns mesos, David Ferré, es va posar en contacte amb mi ja que ell és descendent del meu poble, Cornudella de Montsant, i li va cridar l’atenció visitar el meu blog i començar a llegir els meus llibres, on el poble sovint apareix com a decorat de fons. Fins aquí tot bastant normal, però la cosa es va posar més interessant setmanes després.

En un altre correu m’informa que, atès el seu interès per tot allò relacionat amb Cornudella, es dedicava a col·leccionar-ne imatges. En una web de subhastes havia comprat una postal antiga del poble, la que podeu veure a la imatge, i en arribar-li a casa va veure que estava signada per dues persones que jo potser coneixia: Joan Tibau i Genília Tarragó. Els meus pares!

Ja us podeu imaginar l’emoció de la troballa i l’enorme casualitat. David em va enviar escanejat el text de la postal, en el qual mons pares felicitaven el Nadal a uns destinataris desconeguts, ja que la postal devia anar dins d’un sobre. Els meus pares no recorden a qui la devien enviar, ja que la postal és molt antiga i, amb quasi tota seguretat, anterior al naixement del meu germà i del meu, ja que llavors sempre érem nosaltres qui escrivíem les felicitacions o, almenys, ens incloïen al remitent.
Com veieu, encara ens queda per descobrir una part del viatge d’aquesta postal. Qui sap, potser la història continuarà.