Llavors he recordat la caricatura que fa uns anys va fer-me un company de feina, l'Iñaki Copoví, que també és un gran amant del dibuix. Ara, la meva màxima ambició a la vida és convertir-me en dibuix animat.
14 de març 2008
Dues versions dibuixades de mi mateix
Quin regal més maco he rebut aquest matí quan he obert el correu electrònic! Es tracta d'una versió en còmic que m'ha fet l'Àlex Solà del blog El tentacle. És estrany i simpàtic veure's a si mateix d'aquesta fila; diràs que només li falta parlar. Avui no paro d'ensenyar-me a tothom i m'he posat de fons de pantalla per uns dies. Se m'acudeixen poques maneres més boniques d'immortalitat que convertir-me en dibuix de còmic.
En una resposta terriblement redundant, m'agrada que t'agradi! :)
ResponEliminaJesús, com va la "promo" del trapezista? Per cert, me l'he llegit. M'ha agradat especialment el conte que enceta el volum: "Monedes o l'indecís...". Tinc la impressió que et proven les distàncies llargues... Sigui com sigui, enhorabona: és un bon llibre!
ResponEliminaAi el verí de tots els que escrivim (encara que sigui a un blog, i no en paper).... cercar la immortalitat! Salut!
ResponEliminaEstàs superdivertit, de veritat!!!!
ResponEliminaTens sort de no tenir cap tret especialment exagerat pels caricaturistes...Petons!
Jesús, els dos dibuixos són molt bons però em quedo amb el primer perquè és en color. A mi, una vegada em va dibuixar la Pilarin Bayés i guardo el dibuix com un tresor. És maco que et facin caricatures. Una abraçada.
ResponEliminaOstres, doncs són genials ambdós dibuixos, fas patxoca així tot caricaturitzat, je, je. Jo també tinc un bon amic que domina el tema i també em va fer il.lusió en el seu dia, ara me n'has fet recordar.
ResponEliminaQuina enveja estar inmortalitzart en una caricatura... Es ben cert que ens agradaria deixar petjada en aquest mon tan ple, ple i ple...
ResponEliminaQue rexules que són !!!!