Aquest és el meu post més difícil. Fins i tot mentre l'escric em plantejo la conveniència o la necessitat de fer-lo públic, en un blog que pretén ser literari. Però, què és la Literatura sinó una traducció, una interpretació de la vida de la qual beu? I nosaltres som altra cosa que personatges amb capacitat limitada de decidir, amb llibertat condicional?
És a punt d'arribar la primavera, però aquesta estació serà diferent a les altres, perquè, ahir, mon sogre ens ha deixat. És difícil, ara, traduir els sentiments en paraules, per això com a homenatge a un home gros i bo, res millor que una de les meves fotos preferides, de la manera que vull recordar-lo, i la frase que va dir la meva dona quan baixàvem de l'hospital en cotxe: "hi ha tantes coses per recordar, que no me les acabaré".
En moments així, es molt difícil intentar reconfortar-te, nomes vull que sàpigues que em sap molt greu, i que t'envio el meu condol més sincer, i una abraçada per tu i tota la família, dintre de tota la buido, sempre quedaran tots els moments conviscuts, i això, mai ningú t'ho podrà prendre.
ResponEliminaSigues fort, una abraçada amb molta estima amic.
aquí tens una ma per si la necessites.
Algú va dir -i hi estic d'acord-, que ningú es mor del tot mentre algú el recorda.
ResponEliminaQue el pogueu recordar molts anys.
Es cert que jo no et conec i que no vaig coneixer-lo a ell tampoc, però per això no he de deixar de donar-te el condol i desitjar-te ànims, i que el temps tot ho cura, en aquest cas la cura del temps consisteix en recordar-lo sempre amb els bons moments viscuts amb ell.
ResponEliminaUna abraçada.
Ho sento. Les meves condolences.
ResponEliminaSempre formarà part de la vostra vida. Com totes les persones estimades mai morirà.
Pilar.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPoca cosa hi ha a dir en aquests moments. Ànim a Maite a tu i a tota la família.
ResponEliminaMa. Teresa
el nostre pèsam a la teva dona i a tu per aquesta pèrdua, guardeu-li un molt bon record
ResponEliminasalutacions
El meu sincer sentiment de companyia, les pèrdues sentides costen de superar, per moltes bones intencions que hi posem.
ResponEliminaPetons, maco, i per ´la Maite també.
Una abraçada i repeteixo el que diu en queralbs: ningú mor mentre algú el recorda.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLes meves condolences més sinceres davant la mort d'un ésser benvolgut.
ResponEliminaNo li conec, però he llegit la seva entrada i li acompanyo en el sentiment.
Condolencies i records des de Lleida.
ResponEliminaUna abraçada i endavant,
El meu condol més sincer. Tot i que per desgràcia, la mort és la cosa més segura que tenim en aquesta vida, el cert és que mai ens acostumem, per sort, a dir adéu, menys encara a algú que ens és tan proper i que estimem.
ResponEliminaCom diu Queralbs, mentre el recordeu també es una forma de mantenir-lo viu. Que sigui per molt de temps.
Una besada
t'envio el meu condol
ResponEliminaUna abraçada.
ResponEliminaUna abraçada
ResponEliminasempre va bé poder expressar els sentiments, encara que sigui en un bloc literari.
ResponEliminauna abraçada
Ho sento molt.
ResponEliminaMentre una sola persona el recordi sempre existira.
molts petons.
Ho trobo molt bonic això que va dir la tuea dona. Vol dir que va ser una gran persona.
ResponEliminaHo sento i ànims.