La Mona sempre em porta records i olors de ca la padrina, sabors de xocolata negra, figures d'animals que em seduïen plantats al mig d'un gran pastís. Les fotos són en blanc i negre, però les imatges que recordo mantenen el color de la fruita confitada, dels trossets d'ametlles, de la il·lusió intacta.24 de març 2008
La Mona
La Mona sempre em porta records i olors de ca la padrina, sabors de xocolata negra, figures d'animals que em seduïen plantats al mig d'un gran pastís. Les fotos són en blanc i negre, però les imatges que recordo mantenen el color de la fruita confitada, dels trossets d'ametlles, de la il·lusió intacta.
Què ho són d'importants, els records!
ResponEliminaI si, a més, ets capaç de mantenir la il·lusió, ja no es pot demanar res més.
Salut i sort!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa mona també per mi es records tradició igual que les garlandes del ram.
ResponEliminaens hem ben atipat ... saslut
ResponEliminaQuin escrit més entranyable! I la foto... parla sola.
ResponEliminaTu ets el petit?
ResponEliminaI que n'havia menjat de mones regalades per els padrins. La foto transmet molt bé aquella tradició.
ResponElimina