Aquest és el llibre que em va acompanyar durant el viatge amb tren fins a la Setmana del Llibre. No coneixia ni l'autor, Thomas de Quincey, un anglès del segle XIX, ni l'obra, però me'n va recomanar la lectura el company Emigdi Subirats, que n'ha fet la traducció, impulsada per una editorial que ha sorgit amb empenta a les Terres de l'Ebre, que aposta per clàssic i per autors ebrencs: Aeditors.El llibre és com una mena de tractat escrit per un dels membres d'un excèntric club londinenc que es dedica a analitzar críticament els assassinats, des d'un punt de vista estètic, deixant de banda qüestions ètiques o morals.
El llibre, esplèndidament narrat, és una delícia i, amb un humor molt subtil, típicament anglès, navega entre els fràgils límits de la moralitat i el nostre instint natural que ens aboca a gaudir de la bellesa i de la perfecció, fins i tot (o sobretot) en els camps més escabrosos. Qui no es queda embadalit mirant un incendi, o es tapa els ulls amb les mans davant d'una escena d'horror, mentre separa els dits per no perdre's detall? Com veieu, aquest llibre (del segle XIX!) també és una mica provocador.
Us deixo amb alguns fragments:
"La gent comença a comprovar que hi ha alguna cosa més que contribueix a cometre un bell assassinat que l'actuació d'un parell de capsigranys que maten o moren, un ganivet, una bossa i un carreró fosc."
"Afirmo, i sempre afirmaré, que l'assassinat és un tipus de comporttament impropi, fins i tot molt impropi. No em cauen els anells per afirmar que qualsevol persona que es dediqui a l'assassinat té un mode indecorós de raonar."
"Ja li hem donat bastant de joc a la moralitat, ara li toca el torn al gust i a les belles arts."
"Si algú vol anomenar-se filòsof i mai ningú no ha atemptat contra la seva vida, és segur que no té gaire importància."
"Mai sabré, en canvi, per quina raó o motiu no va ser assassinat Hobbes, cosa que va constituir una enorme negligència pels professionals del segle XVII."
"Si una vegada un home consent un assassinat, al poc temps comença a donar-li poca importància al robatori; i del robatori passa a tirar-se a la beguda i a no donar importància al dia del Senyor, i d'aquí només queda un pas a la descortesia i la manca de puntualitat."
"Allò que més temia era allò que més condemnava: la mort i els déus."
Benvolgut Jesús, discrepo d'aquest article i de la teva opinió. Jo mai trobaré artístic un assassinat, ni tan sols en una obra perfectament ben escrita. L'art no ha de servir per magnificar un fet que està en contra dels drets humans de les persones.
ResponEliminaEncara que és un llibre relativament conegut, jo no ho he llegit mai, i per tant no puc opinar de primera persona. Pero segons molta gent, té un sentit d'humor molt fi, molt sutil i molt ironic, i que val la pena llegir-ho evidentment.
ResponEliminaCrec que Jesus es refereix al "morbo" que molts (jo) sentem quan sentim parlar de desgracies - sovint tots volem saber fins l'ultim detall de moltes accidents/assesinats/secuestros que veiem a les noticies ....
Pero, no crec que a este llibre , ni els seus lectors, se'l pot acusar de "glorificar" els assesinats, no esta escrit amb eset objectiu real - encara que primer em fa falta llegir-ho jo per opinar de primer ma.