Pàgines

04 de març 2008

Màscares


Tots tenim la nostra pròpia col·lecció de màscares, sempre a l'abast, sempre disponibles pel que convingui. És inevitable i perillós; correm el risc que, de tant posar i treure, arribem a dubtar del nostre veritable rostre.

(La fotografia ha estat feta a la botiga Arlequí Máscares de la pl. St. Josep Oriol de Barcelona)

5 comentaris:

  1. un servidor si que té tota una pared de casa amb màscares del món, fa goig de veure i a alguns invitats fins i tot por

    salutacions, ja anem veien per la premsa, l'èxit de vendes del teu llibre, ànim que per Sant Jordi falta poc

    ResponElimina
  2. I ja tenc ganes de treure'm el somriure primaveral que amaga tot sovint un tristesa d'hivern.

    ResponElimina
  3. Hola, et saluda una màscara. Això de tenir vàries màscares és millor acceptar-ho, és inevitable.
    Deu ser maca aquesta botiga, hi ha una altra a la Via Laietana que també està molt bé.

    ResponElimina
  4. Tienes toda la razón. Creo que abusamos mucho de ellas.
    Y al final no sabemos cual es nuestro verdadero rostro.
    Un saludo

    ResponElimina
  5. D'això va precisament la meva novel·la: "Un rostre que no és meu·. A finals d'abril a totes les llibreries.

    ResponElimina