En un comentari recent en un dels meus posts, la Dafne es pregunta: "Per què tots els llibres són més o menys gruixuts menys quan arribes als dels autors catalans?"
La veritat és que no sóc conscient d'aquest fenomen. Mira, la propera vegada que vagi a una llibreria m'hi fixaré.
Creieu que es tracta d'un bon tema per a un debat? Potser els catalans tendim a estalviar paraules?
En aquest camp de l'activitat humana, com en altres, la mida importa?
No, evidentment no importa, ni en el cas dels llibres ni en molts altres casos.
ResponEliminaMés encara, un totxo tipus Un món sense fi és un greu perill per a la salut, sobretot per a la de l'esquena.
Però això és una cosa que s'aprén amb l'edat.
Jo prefereixo un llibre gruixut que no pas un de prim. La raó principal és el rendiment (menys diners, més pàgines). Hi ha gent (com jo) que no busquem qualitat (normalment lligat a poques pàgines), sinó que busquem un entreteniment (com més ens duri, millor). Per molt que molta gent estigui en contra d'això, hi ha lectors que volem això. Per exemple, mai compraria els quaderns (no se li pot dir llibre) que escriu el Sergi Pàmies, per molt bo que siguin (que ho deuen ser).
ResponEliminaEl problema ve quan els vols llargs i en català. La veritat és que no hi ha gaire varietat. Els llibres en català ja són una minoria a les llibreries, doncs encara menys si el que busques són llibres gruixuts.
Jo tendeixo a comprar llibres gruixuts, per què em durin més, però sempre intento que siguin també de qualitat, després els vaig alternant amb contes o algun més suau per trencar una mica.
ResponEliminaAra m'hi fixaré una mica, a veure si és veritat que no n'hi ha de gruixuts d'autors catalans...
evidentment, en català, un mateix text és més curt que en castellà (i moltíssim menys que en alemany), però no crec que sia la causa de la "poca gruixudesa" del llibre...
ResponEliminaLa veeritat és que és ben curiós... però penseu: si el llibre té més pàgines serà més car, i aleshores hi haurà gent que drià que no el vol comprar perquè és massa car...
:D
en qualsevol cas, jo crec que cada llibre ha de tindre la seua llarg`ria, la que l'autor decidixca, i si els autors catalans són breus, en compració amb d'altres, pos deu ser cosa de cultura literària, no trobeu?
Em fa la impressió que és un tema d'economia editorial. Com menys pàgines tingui, més barat serà editar-lo i menys riscos es correraran.
ResponEliminaI és cert, la gran majoria de llibres en català són força curts.
Dons jo tinc una fixació amb els llibres amb tapa dura si pot ser negres i amb el títol i l'autor amb lletres daurades o blanques... manies meves.
ResponEliminaSobre la mida val més que sobri que no falti.
Penso que hi ha de tot, ara mateix em venen al cap alguns llibres d'en Baulenas o de la Maria Barbal que estan força bé de mida. O anant més enllà, Les Veus del Pamano de Jaume Cabré...
ResponEliminaSigui com sigui, personalment m'estimo més els llibres ni massa prims ni massa grossos i no he pensat mai en el tema del preu, deu ser pel fet de treballar en una biblioteca i comprar poquíssims llibres.
Arreveure!