A El Periòdico d'avui apareix una entrevista a l'escriptor colombià Juan Gabriel Vásquez on li pregunten quina teoria té del conte.
"Trobo que funciona molt a favor a l'hora de parlar de les emocions, d'aquells moments d'il·luminació dels quals, si el relat no se n'ocupa, queden sense explicar-se i no acostumen a a parèixer en una novel·la. El conte és l'aparell més ben dotat per furgar en la intimitat, com ho demostren Els morts, de Joyce, i La dama del perrito, de Txékhov."
Jo hi estic molt d'acord, i sovint els contes em serveixen per a explicar un sentiment o una sensació concreta o, com a mínim, per a suggerir-la.
Sens dubte jo treballo a una escola i se del poder didactic del conte.
ResponEliminaI és clar que m'agraden les novel.les, però de ja fa anys(tants que ni ho recordo), a l'escola llegint algun de la Mercè Rodoreda i d'en Pere Calders, reconec que aquest estil em perd i m'enganxa, que hi busco o que hi trobo, no ho sé, simplement m'agraden.
ResponEliminaI tant que si, jo que explico contes als nens, et puc asegurar que són una catarsi en segons quins moments... Vaig a degustar blogs!!!!
ResponEliminaLa intimitat més visceral i les emocions emparentades amb els sentiments més subjectius pertanyen de totes totes a la lírica.
ResponEliminaEl conte és més polièdric i no té una vessant marcadament intimista, pot escapar-se tranquilament d'aquests paràmetres.
Didàcticament, sí, és més dirigible un bon conte que un bon poema, perquè s'adiu més a un missatge comunicatiu més directe, clar i normalment més planer.
Però el gènere de l'explosió interior és el vers.
La gracia que no supo darme el cielo que diría Cervantes, referint-se al gènere més valuós del món literari com a esfera al marge de tot allò que no sigui l'univers de l'autor.
Novel.la, teatre i poesia. El conte és un gènere narratiu prou ampli com per a dir que dins d'ell es mou el subjectivisme, a vegades no sempre. Tot i que jo em deleixo per Borges que és un contador de contes i un poeta excepcional.
Des del Maresme.
Jo també sóc una enamorada del conte. Després del comentari tan enriquidor de l'anònim, poca cosa puc afegir-hi.
ResponElimina