el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Per què serà que el blau mai em sona trist? Veig la finestra i les seves cortines bressolades pel vent que acabarà dibuixant una silueta que ens deixarà la pau del somni. Del somni que passa de despert fins a adormit. petons
La mirada del qui el mira es torna suau i tranquil·la, la finestra que possibilita les mirades des de la calidesa de la llar es converteix en una oportunitat de vida i silenci! Les finestres de casa se m'han tornat verdes!
Evident i si atanses la orella sents les ones.
ResponEliminaPer què serà que el blau mai em sona trist?
ResponEliminaVeig la finestra i les seves cortines bressolades pel vent que acabarà dibuixant una silueta que ens deixarà la pau del somni.
Del somni que passa de despert fins a adormit.
petons
Interessant pregunta.
ResponElimina- Em sobra les reixes, és la claustrofòbia de la seguretat.
- Em falta un mariner amb jersei de ratlles, o és un tòpic!
També per mi va ser un plaer saludar-te a Vallromanes.
ResponEliminaLa mirada del qui el mira es torna suau i tranquil·la, la finestra que possibilita les mirades des de la calidesa de la llar es converteix en una oportunitat de vida i silenci!
ResponEliminaLes finestres de casa se m'han tornat verdes!